Senegal 2023 Dispensari
_edited.png)
Una altra vegada un projecte a Sanghé, una altra vegada un diari que ens transporta, en un instant, fins al Senegal, una altra vegada una lectura que ens atrapa en l'aventura de la vida africana, una altra vegada unes paraules plenes d'emoció i de sensibilitat que ens submergeixen de forma addictiva en el fascinant riu de la vida. Una altra vegada, uns dies intensos, seguint la brillant estela de sor Hortensia, aquest cop acompanyant els progressos de l'hort que vam iniciar fa quatre mesos i donant suport al sistema sanitari que hi ha al poble.
Dijous, 9 de març de 2023
Barcelona - Sanghé - Senegal
De nou a l'avió, gaudint de les vistes a estones, quan els núvols espessos desapareixen. Aquesta vegada el comandant, molt amable, ens manté informats en tot moment: estem volant a una alçada d'uns 12.000 metres, a 800 km/h i la temperatura exterior és de -62º. Ara estem sobrevolant el Sàhara, després d'haver passat per Granada, Màlaga, l'estret de Gibraltar i després d'haver gaudit d'unes vistes esplèndides de l'Atles enfarinat. Continuarem sobrevolant Àfrica fins a l'arribada a l'aeroport de Dakar cap a les 19.00, hora local, una hora menys que a la península. En aquesta ocasió m'acompanya Enri, infermera i metgessa jubilada i apassionada d'Àfrica, que no ha dubtat ni un minut a venir a posar en marxa aquest nou projecte sanitari, tot aportant la seva llarga experiència treballant a hospitals del Txad, Kenya, Ghana, Rwanda, Costa d'Ivori i Índia. Les cinc hores del trajecte passen molt ràpidament mentre planegem amb il·lusió els setze dies que ens esperen plens d'activitat, aventures i satisfaccions infinites. Aquestes cinc hores ens allunyen dels darrers dies estressants de preparatius, gestions personals i presentació de nous projectes i ens preparen per submergir-nos en el ritme africà; aquestes cinc hores ens desconnecten de la vida a Barcelona i ens submergeixen en la vida de Sanghé.
Divendres, 10 de març de 2023
Els primers fruits de l'hort són a punt
Ahir, l'avió va arribar només amb 10 minuts de retard malgrat el fort vent en contra, i segons la informació del comandant, la temperatura era de 37º. Ybraim ens havia de venir a buscar, però passaven els minuts i no apareixia, no teníem el telèfon i sor Hortensia no ens contestava; la nostra preocupació anava augmentant i, just quan començàvem a pensar en un pla B, després d'una hora d'espera, finalment va aparèixer. Ens va portar fins a la casa de voluntaris, on ens esperava Anik, una francesa jubilada que els visita anualment des de fa 20 anys, i una truita de patates deliciosa per al sopar.
Es fa de dia cap a les 07:00 i pugem al terrat per contemplar la primera sortida del sol, preciosa, com sempre. També vam contemplar l'hort que vam posar en marxa en el projecte del novembre passat; quina alegria veure com el terreny ha canviat i com estan a punt d'obtenir els primers resultats. Ens passejarem pels voltants, gaudint dels imponents i majestuosos baobabs i de la frescor matinal. Sor Hortensia és a Dakar i no tornarà fins a la tarda i Anik ens va comentar que aniria a Thiés al dentista i a fer la comprada per a la comunitat; així que ens hi apuntem i passem el matí submergint-nos en la vida senegalesa i aguantant com podem els 40 graus a la furgoneta atrotinada de sor Hortensia. Després de dinar, ens refugiem de la intensa calor sota els ventiladors i avancem en la comptabilitat del col·legi mentre esperem que arribi sor Hortensia per planejar les activitats de l'actual projecte sanitari. Poc abans de la posta de sol arriben algunes dones a regar l'hort i aprofitem per veure'l de prop i fer-hi algunes fotos. Han plantat cebes, albergínies, tomàquets, cogombres, pastanagues i molt de gombe, una planta tropical, originària d'Àfrica que té molts beneficis per a la salut i que els agrada molt.
Baobab symbole du Sénégal
Dissabte, 11 de març de 2023
Pujant l'aigua amb ajuda d'una corriola
Ahir a la tarda ens vam quedar sense Internet, així que vam aprofitar el passeig del matí per acostar-nos a casa de les germanes i des d'allí connectar-nos amb el món. Pel camí, passem per unes pistes de bàsquet i planegem un partidet, quan la calor ho permeti, és clar. Continuem provant el funcionament d'un petit pou manual, pujant l'aigua amb ajuda d'una corriola i finalment arribem a la nostra destinació de connexió wifi. Com que havíem quedat amb sor Hortensia a les 9, a l'escola, per ordenar els medicaments que hi guarda, tornem a casa per reposar forces amb un bon esmorzar. Durant la nit també s'havia acabat l'aigua del dipòsit, però ja l'havíem omplert abans de sortir a passejar. Quan vam arribar, hi havia algunes dones regant altre cop l'hort, i abans de marxar ens avisen que la bomba no funciona. Primer vam comprovar que el corrent arribés a l'endoll, i efectivament havia saltat el diferencial, però en connectar-lo i endollar la bomba, continuem sense sentir el soroll de l'aigua pujant per les canonades. Quedaven dues opcions: que la bomba hagués deixat de funcionar o que el pou s'hagués quedat sense aigua. Demanem a les dones que deixin de regar per no buidar el dipòsit i anem cap a l'escola a fer la nostra feina avui. Sor Hortensia ens diu que li sembla que el pou es deu haver buidat, però que trucarà en Demien, el seu contractista de capçalera, perquè ho vingui a mirar. Anem a menjar, i mirem d'economitzar l'aigua; després continuem avançant la feina de comptabilitat durant les hores de calor sufocant. Gairebé a dos quarts de cinc anem cap al dispensari per visitar-lo, perquè encara que avui no està obert, Margarite, una de les llevadores, hi viu, i ens ho ensenyarà de bon grat. Ens pensàvem que la calor ja seria suportable, però el sol encara és abrusador i l'aire calent no convida precisament a fer una caminada. El dispensari no és cap gran hospital, però està ben cuidat i és molt net; hi ha diverses estances per a les visites, per fer petits tractaments i per atendre els parts del poble que no presenten complicacions especials. Margarite ns explica com funciona i els preus: 15.000 CFA (23 €) pels parts, i 500 CFA (0,75 €) per la consulta d'adults o infants, amb el cost dels medicaments a part. Quan va acabar la visita, va arribar en Demien; en obrir la comporta del pou, amb l'ajuda d'una llanterna, vam veure que hi entrava aigua de l'aqüífer, a uns 24 metres, la profunditat del pou. La bomba, doncs, funciona, però cal racionar l'aigua, prioritzant omplir el dipòsit de la casa abans del reg de l'hort. Sospesem diverses opcions per ampliar l'aigua disponible, entre les quals fer servir l'aigua de la fossa sèptica per al reg; seria una bona solució per regar els arbres fruiters i les plantes ornamentals, però no per a l'hort. En Demien ens confirma que seria possible i portarà una bomba de superfície per instal·lar-la com més aviat millor; també ens farà un pressupost per fer pous manuals per al reg dels horts. Finalment no ens farà falta llogar un carro tirat per un ruc per anar a buscar aigua a algun pou públic, com ja havíem pensat, però la idea del viatge amb carro ens rsulta atractiva; ja trobarem el moment de posar-la en pràctica…
Visitant el dispensari: un petit hospital
Pistes de bàsquet
Diumenge, 12 de març de 2023
Coneixent la fauna i flora
Primer diumenge al Senegal. Sortim a passejar amb els xiulets del cotxe que ven peix i verdures i trobem a Jana, la nostra cuinera, carregada amb una galleda amb restes de menjar per alimentar els porcs. L'acompanyem mentre ens explica que els porcs no són només seus sinó de l'associació de dones, la mateixa que gestiona l'hort. Aquesta vegada escollim un altre camí per explorar els voltants, albirem moltes vaques amb unes banyes enormes, algun ruc, algun cavall, grans camps amb les restes de l'última collita de bissap (planta amb flors vermelles amb què fan begudes, melmelades…), mangos espectaculars carregats amb petits fruits encara molt verds i els omnipresents i preciosos baobabs. Tot i el camí de sorra fina que dificulta el caminar, ens allunyem força abans de tornar per anar a la missa, que la Jana ens havia dit que era a les 09:00. Vam calcular malament, confiant en un rellotge que s'havia endarrerit i vam arribar tard; l'església estava plena i la missa era en wòlof, la llengua més parlada al país, tot i que l'idioma oficial és el francès, així que esperem fora per saludar les germanes i quedem que hi tornarem a última hora, confiant que afluixi la calor. Sortim passades les sis i es nota diferència respecte ahir. Anem a visitar sor Hortensia, que ens ensenya la zona del jardí mentre recollim algunes taronges i llimones i planifiquem els treballs que cal realitzar. Demà a les 08:30 anirem al dispensari i, si no em necessiten allà, mentre l'Enri visita pacients, jo faré el que pugui al jardí.
Bissap: la beguda nacional del Senegal
.jpeg)
.jpeg)
Dilluns, 13 de març de 2023
Visitant pacients al dispensari
Tot i l'agradable temperatura de la sortida del sol, al voltant dels 20 graus, decidim no fer el nostre habitual passeig matinal i comencem els treballs de poda de casa nostra. A les 08:30 arribem al dispensari i ja hi ha gairebé una desena de persones a la sala despera. Enri es queda visitant amb la infermera en pràctiques i la llevadora que vam veure ahir, ja que gairebé ningú parla francès, només wòlof o serer, i jo passaré el matí entre arbres de mango, de llimes, de taronges, de llimones, de papaies… Les estisores de podar treuen fum, però encara hi ha feina per a uns quants dies. A mig matí fem una parada per beure aigua fresca i ens posem al dia. Sor Hortensia ha enviat 30 alumnes de l'escola amb problemes als ulls, alguns amb conjuntivitis i altres simplement amb sequedat. Continuem les nostres tasques fins a l'hora de dinar i, de tornada cap a casa, coincidim amb la sortida dels alumnes de l'escola. Tot i que el dia està mig ennuvolat, la temperatura s'acosta als 40 graus; ens han deixat un paraigua per fer-lo servir de para-sol, però com que bufa un vent calent, no ens alleugereix de gaire res. Enri ha visitat una vintena de pacients, sense comptar els 30 alumnes del col·legi: cap de gravetat, dues diabètiques, una no ho sabia, hipertensions, refredats, mals de cap, unes febres, que ha descartat que fossin la malària, i una torçada de turmell. A la tarda el dispensari està tancat, només hi ha les llevadores de guàrdia; nosaltres aprofitem per descansar fins que la calor ens deixi explorar una mica els voltants. A la tornada trobem amb les dones i alguns dels seus fills que estan regant l'hort; fa goig veure com evoluciona.
Dimarts, 14 de març de 2023
Avançant a les obres d'ampliació del col·legi
Aquest matí, mentre estàvem esmorzant, se n'ha anat la llum; ha estat una apagada general, segons ens informa sor Hortensia quan ens la trobem davant de l'escola. L'acompanyem per recollir una serra petita que m'anirà bé per a les branques més grans, i aprofitem per veure com avancen les obres d'ampliació, la nova classe d'informàtica i una altra classe que s'afegirà a les sis que hi ha actualment. Passo el matí entre arbres ofegats per infinitat de branques seques i competint per l'espai, que intento ajudar alliberant-los de pes innecessari i creant unes condicions més favorables perquè es desenvolupin. El matí de l'Enri és més tranquil que el d'ahir; ja ens havien dit que els dilluns solia venir més gent al dispensari; és clar que, com que aquí no hi ha cita prèvia, no se sap mai quanta feina t'espera. Al final ha visitat 16 persones, sobretot amb infeccions respiratòries, algun test d'embaràs i alguna cura, la més destacable una nafra en una cama possiblement per una picada de mosquit, infectada (leishmaniosi) perquè no havia vingut a fer cap cura atès que viu en un altre poble i ha de pagar 3 euros pel trajecte d'anada i de tornada amb moto-taxi. Hauria de venir cada dia a fer les cures, però al final el convencen perquè vingui cada dos dies per veure com evoluciona, ja que si l'úlcera no millora en quinze dies haurà d'anar a l'hospital a fer una neteja quirúrgica. Sor Hortensia, per la seva banda, ha anat a visitar un amic espanyol que té una horta gran i ha tornat amb un dels minibusos de l'escola carregat de síndries enormes, melons i tomàquets cherry que ha anat repartint; a casa nostra ha deixat una síndria de 10 quilos, sis melons petits i una bossa de tomàquets.
Dimecres, 15 de març de 2023
Els dimecres són dies de vacunació
Avui la calor ha estat més suportable, fins i tot a primer hora ens hem hagut d'abrigar i les màximes amb prou feines han superat els 30 graus. Els dimecres són dies de vacunació al dispensari, és per això que s'ha omplert de bebès que venien innocents a rebre la immunització i que sortien plorant després de les punxades. També fan un control de desnutrició; són les mateixes mares les que pesen i mesuren els seus fills mentre esperen el torn de les vacunes. A banda dels nadons no hi ha hagut gaires consultes, només una desena, entre les quals un nen amb una petita cremada en una cama per aigua bullent i un nadó d'un mes amb una micosi (fong) a la cara, una cosa poc freqüent per la seva edat. Hem acabat aviat i aprofitem per visitar les dones que preparen sabons i cremes amb productes naturals, àloe vera, pastanaga, citronel·la, karité i altres plantes medicinals de la zona, i que després venen per tot el país amb l'ajuda d'un distribuïdor que ho comercialitza. Estan envasant i etiquetant els sabons. Com que la barreja la preparen a primera hora, hem quedat per dilluns i així veurem el procés. A la tarda hem experimentat a la cuina: hem fet unes galetes de cacauets, aprofitant els productes abundants de la regió, i un pa de pessic substituint el sucre per mel que comprem al dispensari (la venen per combatre els refredats juntament amb llimona) i meló. El forn és de butà i només es pot encendre per dalt o per baix i, és clar, sense poder controlar la temperatura; així, doncs, no és gens fàcil aconseguir els resultats esperats. Les galetes es començaven a cremar per baix i vam haver de canviar i encendre el forn per dalt; i el pa de pessic, quan ja era al forn, ens vam adonar que no hi havíem posat el llevat; així, doncs, l'aspecte no és meravellós, però el gust no està gens malament. Haurem de continuar practicant i farem un esforç per acabar aquests dolços.
Dijous, 16 de març de 2023
Recolzant a l'escola i al dispensari
El sol continua sense brillar gaire i la temperatura es manté força agradable si ho comparem amb els primers dies. Dediquem el matí a l'escola, visitem totes les classes i la resta d'instal·lacions; avui tots els alumnes es queden a dinar, com cada dimarts i dijous, i mares a qui toca preparar el menjar arriben aviat per posar-se a treballar. A l'hora de l'esbarjo l'Enri visita els alumnes que tenen alguna ferida o que no es troben bé; en total en visita uns 15. Com que acaba aviat se'n va al dispensari per continuar visitant. Avui ha de venir el senyor de la leishmaniosi a fer-se la cura; de moment l'Enri continua aplicant-li la tècnica que va aprendre al Txad, i que consisteix a netejar bé la zona amb aigua i sabó, cobrir la nafra amb sucre, i tapar-la amb una gasa i una bena. Encara és aviat, però sembla que evoluciona favorablement; no tornarà fins dimecres ja que ha d'anar a Dakar i no podrà venir, així que ell mateix es farà les cures. Avui jo descanso dels meus treballs de jardineria i em centro en la comptabilitat de l'escola, tot mirant de posar ordre a factures, nòmines dels professors, ingressos i despeses. Després de dinar ve sor Hortensia. L'Enri li fa un massatge de drenatge limfàtic per alleujar la inflor dels turmells mentre xerrem del present i futur de l'escola. Ja ha demanat a la provincial de Dakar que li enviï algú perquè vagi coneixent tots els detalls i pugui substituir-la quan ella ja no se'n pugui fer càrrec, encara que mentre tingui salut no s'apartarà d'aquest projecte que l'apassiona i li il·lumina la vida. Després, sortim a impregnar-nos dels paisatges i la vida local abans que s'acabi un nou dia ple de satisfaccions i esperances.
Divendres, 17 de març de 2023
Supervisant la comptabilitat escolar i el pou de Peleo
Últim dia de treball de la primera setmana. El matí al dispensari transcorre sense gaire estrès i els arbres fruiters cada vegada estan més alleugerits de branques seques i improductives. Avui em centro en la comptabilitat del transport escolar; sor Hortensia vol saber si amb els ingressos obtinguts de les aportacions dels pares n'hi ha prou per cobrir totes les despeses relatives als autobusos, els sous dels conductors, la benzina, les assegurances i, sobretot, les nombroses i contínues reparacions. No tots els alumnes necessiten el transport; els que viuen a prop hi van caminant, però els que viuen més lluny paguen un petit import mensual (4000, 5000, 6000 o 8000 CFA) en funció de la distància a recórrer. A més dels alumnes de l'escola, també recullen els de l'escola bressol: en aquest curs, n'hi ha 49 de l'escola bressol i 163 de l'escola, en total 212, per a dos autobusos no gaire grans; és clar que aniran una mica estrets i hauran de fer més d'un viatge… Depenent de les despeses de reparació i manteniment el servei serà autosuficient o deficitari; quan acabi el curs i disposem de totes les dades ho veurem, però crec que caldrà augmentar els imports a 1000 CFA (1,5 €) per cobrir despeses. Per esbargir-nos i fer una mica d'exercici anem fins a Peleo, un poble que hi ha a 3 quilòmetres, i on l'alcalde, Henry, gestiona un gran pou finançat per l'ajuntament de Burgos. Té una plantació magnífica d'arbres fruiters, sobretot de papaies. El dipòsit de l'aigua fa 12 metres d'alçada, es veu des de lluny i ens ajuda a arribar-hi, ja que no recordava el camí. El trobem que està regant; de seguida em reconeix i ens convida a entrar. És una llàstima però el pou no funciona, no sap si a causa de la bomba o de les plaques solars; ara obté l'aigua d'un pou més petit per regar els nombrosos arbres de papaia petits però carregats de grans fruits. Se'ns fa tard, no volem que ens agafi la nit pel camí, així que ens acomiadem i tornem a casa amb dues papaies; encara estan una mica verdes, però ens ha dit que d'aquí un parell de dies ens les podrem menjar.
Dissabte, 18 de març de 2023
Visitant el Safari de la reserva de Bandia
Ens mereixíem un dia de descans i aprofitant que el dispensari no obre fins dilluns, hem preparat una jornada de descoberta del país. La reserva de Bandia queda força a prop i encara que ja la vaig visitar a l'últim viatge, el novembre passat, és una experiència que val la pena repetir. Compartir espai amb la majoria dels grans mamífers herbívors d'Àfrica, observant-los a pocs metres mentre escoltes les explicacions del guia, és simplement espectacular. Girafes joves aprenent a lluitar, altres més grans menjant tranquil·lament, impales, búfals, zebres, micos, antílops, estruços, rinoceronts… tots en llibertat entre infinitat de baobabs i acàcies. Al final, un petit recinte amb les tortugues centenàries i un altre amb les hienes, a més del llac on hi ha els cocodrils, immòbils com estàtues, ensenyant les dents, perfectes per sortir a les fotos. Amb les imatges gravades a la nostra memòria prosseguim el viatge cap a Somone, un poble costaner amb una llacuna que desemboca a l'oceà, que fa necessari pujar a una canoa per travessar els pocs metres d'aigua dolça que ens separen de la zona on hi ha els restaurants. Jo provo la barracuda i la veritat que està molt bona i l'Enry, farta de les espines dels peixos que mengem habitualment, demana una broqueta de peix i calamars. Després del bon menjar, passegem per la riba de la deserta platja contemplant el bonic paisatge. De tornada a casa comprem una ampolla petita de mel d'acàcia que vam veure que venien a la carretera i planegem l'esmorzar de demà: creps amb mel, melmelada, formatge… Arribem aviat a casa, així que ens acostem fins a la casa de les germanes per saludar sor Hortensia, però també ha passat el dia fora i encara no ha tornat; xerrem una estona amb la resta de les germanes i amb Anik, i tornem a descansar. A mig camí ens adonem que no trobem les claus de casa nostra; la butxaca dels pantalons de l'Enry està descosida i li deuen haver caigut. Accelerem el pas, sense treure la vista de terra per buscar-les, però no les veiem, i quan ja anàvem a buscar la Jana, amb qui ens havíem creuat quan sortíem, les trobem semienterrades a pocs metres de la porta… Encara sort que tot ha quedat en un petit ensurt i esdevindrà una anècdota per al record.
Diumenge, 19 de març de 2023
Visitant el mercat artesanal de Thies
Avui hem decidit anar a Thies pel nostre compte, amb el transport que fa servir la gent del poble. Ahir, quan sortíem cap a la reserva de Bandia, vam avançar un autobús col·lectiu que fa el trajecte Sanghé-Thies cada dia a les 08:00, tret del diumenge, per uns 400 CFA. L'altra opció és agafar una mototaxi fins a la carretera i allà un autobús, però com que és aviat i encara es manté la frescor de la nit, hi anem caminant. A mig camí ens creuem amb un taxi i poc abans d'arribar a la cruïlla el veiem que ve de tornada amb una passatgera; l'aturem i per 1000 CFA, compartim el trajecte fins al nostre destí. De moment les coses ens estan sortint bé, arribem fins i tot abans del que havíem previst i anem a visitar el mercat artesanal, però sembla que és massa aviat i encara no hi ha gaires parades obertes; fem una volta ràpida i continuem caminant fins a un mercat gran on venen de tot, carn, peix, teles, roba, sabates, fruita, verdures… recorrem diversos carrers plens de botigues, gent i fins i tot carros petits tirats per un cavall, tot esquivant les parades ambulants que hi ha instal·lades per tot arreu. Tot i ser diumenge el bullici no cessa i el mercat està en ple apogeu. Desfem el camí fins al supermercat de la carretera on ens havia deixat el taxi, comprem algunes coses que necessitem i preguntem si hi ha algun restaurant a prop per dinar. Seguint les indicacions, uns carrers més endavant, en direcció al centre, entrem a recuperar forces; tenen una carta força àmplia, però en realitat no tenen gairebé res; acabem menjant un plat enorme d'arròs amb ceba guisada força picant i daurada o carn. Quan sortíem, pensàvem continuar passejant una mica pel centre, però la calor que feia a fora i l'escàs atractiu de la zona ens conviden a aturar un taxi i tornar cap a casa a descansar i refugiar-nos dels 38 graus de l'ambient.
Dilluns, 20 de març de 2023
Intentant millorar els processos
Tornem a la feina. El dilluns és el dia en què hi sol haver més pacients al dispensari; avui n'hi ha una trentena entre hipertensions, glucèmies, anèmies, astènies, rinitis al·lèrgiques i una nena amb varicel·la. No són gaires però l'organització alenteix molt el servei: el pacient passa primer a una sala on li prenen les constants, la temperatura, la tensió i el pes, que apunten al carnet de salut; després passa a la consulta, on introdueixen les seves dades en un registre oficial; se l'examina, es fa el diagnòstic, es recepten els medicaments, es calcula el preu a pagar, s'apunta tot al seu carnet i al registre, es cobra la visita, les proves i les medicines i se li dóna una recepta perquè vagi a recollir el que ja ha pagat a la sala de farmàcia. Segur que es pot optimitzar el procés, però en realitat tampoc hi sol haver una afluència de malalts que col·lapsi el sistema i en faci necessària la millora. Ara com ara, obrint cada matí de dilluns a divendres n'hi ha prou, atenent només les urgències durant la resta del dia i els caps de setmana. Jo, per la meva banda, em dedico a ordenar i arxivar totes les nòmines del professorat dels darrers anys, un cop que ja estan entrades a l'Excel. Ara tenim clares les despeses del professorat: aquest curs els sis professors costen a l'escola uns 2000 euros al mes, poc més de 300 euros cadascun. Tenint en compte que hi ha uns 280 alumnes que paguen una mica menys de set euros al mes i que no tots paguen, bé perquè no poden o perquè són els fills dels professors o els empleats, amb els ingressos mensuals no es cobreixen ni les despeses dels professors. A més, només paguen nou mesos, d'octubre fins al juny (malgrat que al juliol encara hi ha classe) i els professors cobren els dotze mesos; és clar que fan falta altres ingressos perquè l'escola funcioni; encara sort que es reben donatius i apadrinaments i que els diners que s'obtenen de la casa de voluntaris, on ens allotgem, també es fan servir per a l'escola. A l'hora de l'esbarjo, cada dia es reparteix llet, però aquests dies se substitueix per meló, dels que ens van regalar. Hortensia m'ensenya els terrenys que vol comprar per fer un hort més gran i plantar més arbres fruiters i verdures i hortalisses per als àpats dels nens de dimarts i dijous. Voldria comprar quatre terrenys de la part del darrere del col·legi, on ja hi ha alguns arbres de mango grans; li demanen 1.500.000 per cada un, però ella n'ofereix 1.000.000, uns sis mil euros pels quatre, i ja té uns amics de Madrid que farien el donatiu. A les 15:00 hem quedat amb Hortensia per anar a Thiés; m'ha demanat que l'acompanyi al banc, perquè ha oblidat la clau d'accés al compte per Internet i vol veure si ha arribat un donatiu que està esperant per a un altre projecte amb l'associació de dones. Després aprofitem per fer les compres del dinar de demà dels nens i veure una cuina nova que Anik regala a sor Hortensia.
Dimarts, 21 de març de 2023
Comprant dos terrenys
Ahir, al banc, una noia gens servicial ens va apuntar uns números en un paper per poder accedir a la banca en línia. No ens va donar cap explicació i vam suposar que era la contrasenya, però quan vam intentar d'entrar-hi apareixia error a l'identificador o la contrasenya. Després de molts intents i molta paciència per l'extrema lentitud d'Internet, vam aconseguit canviar la contrasenya. Ara ja pot accedir al compte des de casa i revisar si arriben les transferències que li envien des d'Espanya. El matí ha estat molt profitós. Després ha vingut un dels dos germans propietaris de les parcel·les que vam veure ahir i després d'una llarga negociació l'ha convençut perquè se les vengui pel preu que volia. Decidida, com sempre, sense donar-hi gaires voltes, amb aquesta energia incombustible que l'acompanya, ja té l'objectiu mig aconseguit, i si l'altre venedor accepta el preu, ja tindrà un altre projecte per gestionar. Satisfeta amb la compra dels dos terrenys, truca els donants perquè estiguin al corrent dels seus progressos i no pot amagar la seva alegria. Avui toca menjar a l'escola. De tornada cap a casa passem per fer-hi fotos, però encara estan cuinant; el menú consisteix en arròs amb verdures i peix. No ens podem entretenir perquè vindrà Demian a casa nostra per canalitzar l'aigua del pou als petits dipòsits que hi ha als horts i instal·lar la bomba a la fossa sèptica. Tot i que no ens hem tornat a quedar sense aigua, aquesta aigua extra anirà molt bé per regar el jardí i els arbres fruiters. Demà, si tenim temps, plantarem uns arbres de papaia i uns melons que han sortit de llavors que vam plantar fa uns dies. Durant el nostre passeig de cap al tard ens acostem a veure els terrenys comprats aquest matí i observem com les obres d'ampliació de l'escola avancen a molt bon ritme i ja estan gairebé acabades.
Dimecres, 22 de març de 2023
Visitant el mercat artesanal
Havíem previst anar a visitar l'hospital de Sant Joan de Déu de Thies demà, però al final han canviat els plans i hi anem avui. Sor Hortensia assisteix al funeral d'un sacerdot que coneixia bé de quan va estar en una altra zona del Senegal, i després vol anar a l'hospital. La missa se celebra a la catedral i comença a les 10:15; hi arribem una hora abans i passejarem pels voltants fins a les 11:30. Passegem pel gran mercat i ens acostem a veure l'hospital, que no queda gaire lluny, abans de tornar a la catedral a l'hora acordada. La cerimònia encara no s'ha acabat i calculem que encara s'allargarà més d'una hora; així que decidim anar al mercat artesanal, però aquesta vegada al trot d'un dels carros tirats per un cavall. Preguntem al vigilant quant ens pot costar i ell mateix s'encarrega de parar-ne un i negociar un bon preu. Aprimadament a la una arribem a l'hospital, ens presenten al director i ens ensenyen les instal·lacions; no és gaire gran i es veu antic, però la zona de visites externes és força nova i estan construint un altre edifici per a les urgències. Saludem també alguns dels oftalmòlegs espanyols que han vingut a operar a l'hospital. De tornada a casa, ens aturem a comprar al supermercat i hi arribem a les tres; com diu sor Hortensia, avui l'horari de dinar és el dels diumenges a Espanya. A la tarda em centro a acabar de preparar la documentació que cal lliuirar per optar a una subvenció del Banc Sabadell, i després plantem els arbres de papaia i alguns melons.
Dijous, 23 de març de 2023
Continuem les tasques de jardineria
Es nota que han baixat les temperatures, perquè comencem el dia amb 16 graus i no passem dels 30; perfecte per continuar els meus treballs de jardineria a casa nostra, mentre l'Enri reprèn les visites al dispensari. Ahir va venir el pacient de les cures amb sucre i està molt content perquè nota una gran millora; tornarà dissabte al matí, just a temps perquè l'Enri pugui examinar-lo abans de tornar a Barcelona. Avui ha tornat a visitar una nena amb possible tuberculosi; la setmana passada li va receptar un antibiòtic que no ha millorat la simptomatologia, i ara n'ha receptat un altre, però si la setmana que ve continua igual, hauria d'anar a l'hospital perquè li fessin una placa de tòrax i confirmar el diagnòstic. Les infermeres estan aprenent molt aquests dies, la trobaran a faltar; ja li han dit que ha de tornar i quedar-se tres mesos com a mínim. Sor Hortensia ha tornat a l'hospital de Thies, perquè aquest matí estava previst que operin de cataractes una vintena de veïns de Sanghé que van ser seleccionats fa unes setmanes per la Fundació Ciutat de Requena, i ella els volia acompanyar quan hi arribessin. Però no tots hi han anat perquè, tot i que la fundació Rementeria ha enviat un grup d'oftalmòlegs cirurgians per fer les operacions gratuïtament, l'hospital cobra 30.000 CFA, uns 45 euros, per cada operació i no tots els poden pagar. A més, també han aprofitat per tractar la seva degeneració macular, punxant-li l'ull esquerre. La Fundació Ciutat de Requena, en la darrera visita que van fer, a més de seleccionar els casos més urgents per operar-los avui, va revisar tots els alumnes del col·legi i va graduar la vista als que necessitaven ulleres. Aquest matí han vingut les germanes Fernanda i Celia Sánchez Ramos, de la fundació, a lliurar les ulleres i després s'han quedat a dinar amb nosaltres, compartint una sobretaula molt agradable abans de tornar a Gadiack, un poble a unes tres hores de camí cap a l'est. Ens tornarem a veure el dissabte ja que vindran a dinar tots els voluntaris de les dues fundacions; en total serem uns vint comensals. A la tarda passem a veure sor Hortensia, que amb prou feines pot obrir l'ull, i la deixem descansant amb una mica de gel per fer baixar la inflamació, tot i que ella ja s'ha pres un paracetamol i anirà aviat a dormir, tot esperant que demà es trobarà millor.
Divendres, 24 de març de 2023
Últimes visites
Ahir a la nit vaig enviar la documentació que faltava per optar a la convocatòria d'ajuts a causes solidàries del Banc Sabadell. Hem presentat un projecte per fer un altre pou a Sanghé i donar l'oportunitat de crear més horts que es puguin regar durant la llarga estació seca, que va des de mitjans d'octubre fins a mitjans de juliol. Veient l'espectacular evolució del nostre hort en quatre mesos i tot i que podria semblar que la sorra fina que ho cobreix tot no és la millor opció per a una bona collita, la disponibilitat d'aigua per regar cada dia és vital per poder obtenir bons resultats. Segons les bases de la convocatòria, no obtindrem resposta fins a meitat de l'any vinent, així que paciència. Tornant al nostre present, anem aviat a veure com es troba sor Hortensia; ha dormit bé i ja té l'ull molt millor. Segons ella, està com a nova, i encara que de moment és convenient que no faci esforços i no s'exposi gaire al sol fort, avui espera la visita de tres espanyols que donen suport a molts dels seus nombrosos projectes. Lisardo fa molts anys que la coneix, dirigeix una de les moltes mines del país i ara és propietari del millor hotel de Thies. Avui l'acompanyen dos amics de Tres Cantos, Teresa i Luis, que són molt amics de la responsable de Mans Unides que finança la construcció de l'escola i vénen a conèixer de primera mà els projectes. Arriben just quan acaba l'esbarjo i es reprenen les classes; avui han repartit llet, encara que pocs alumnes han omplert els gots, possiblement perquè ja estem en època de Ramadà i també perquè és Quaresma i molts catòlics, per lainfluència dels costums musulmans, no només fan dejuni de carn sinó que també fan dejuni total fins a la nit. Després de la visita de l'escola anem a casa nostra i mengem un deliciós yassa de peix, el típic plat del país amb arròs i ceba acompanyat de peix a la graella, i tornem a gaudir d'una altra agradable sobretaula. Ens acompanya, també, l'Anik, l'amiga francesa de sor Hortensia, que aquesta nit torna ja a la incipient primavera de Tolosa. A la posta del sol ens acomiadem d'ella amb la seguretat que ens tornarem a veure aviat.
Dissabte, 25 de març de 2023
Gràcies, sor Hortensia
Ja de tornada a casa, a l'avió, els records ens envaeixen i no ens deixen agafar el son. L'últim dia ha estat molt intens, lluitant contra el rellotge per acabar tot el que preteníem, per donar una última empenta als comptes. Alhora que ens preparàvem per l'arribada dels convidats, vam acabar de fer la maleta i vam gaudir d'un dinar deliciós en molt bona companyia. Un bon colofó per tancar aquests dies especials plens de satisfaccions sinceres i experiències enriquidores. Aquests dies inoblidables en què, sobretot, hem tingut l'oportunitat de compartir il·lusions amb altres cors sensibles i solidaris, amb trajectòries vitals interessantíssimes i amb un nexe comú, sor Hortensia, que amb la seva senzillesa adorable, la seva energia infinita i la seva decisió aclaparadora guia els seus múltiples projectes cap al port de l'èxit. Perquè una vegada que la coneixes, és gairebé impossible no seguir el camí inspirador de la seva llum i acompanyar-la en el pedregós camí que desemboca en el triomf de la prosperitat.
