Senegal 2022 Hort
_edited.png)
Cinc hores d'avió separen dues realitats totalment oposades, dos mons paral·lels amb les particularitats i les característiques pròpies.
La lectura d'aquest dietari del projecte de posada en marxa d'un hort comunitari, realitzat el novembre del 2022, ens transporta, sense moure'ns, a un oasi de solidaritat i optimisme, i ens descobreix matisos i costums d'una cultura que és molt diferent de la nostra rutina occidental estressant, mentre descobrim, amb il·lusió i esperança, les accions encaminades a millorar substancialment la qualitat de vida de moltes famílies.
Dimarts, 15 de novembre del 2022
Barcelona - Sanghé - Senegal
Finalment ha arribat el gran dia, aquella data marcada al calendari des de feia mesos per iniciar el nostre nou projecte. Ho teníem molt lluny quan ho vam programar amb tota la nostra il·lusió i vam comprar el bitllet, però resulta que la vida diària actual, frenètica i imparable, ens absorbeix de tal manera, que encara se'ns fa difícil assumir que ja hi som. Assegudes a l'avió, contemplant pausadament el paisatge que treu el cap, tímid i esmunyedís sota l'immens mar de núvols, ens anem submergint, a poc a poc, a l'exòtic batec africà. A les 14:35, ben puntuals, malgrat la vaga del personal de cabina de Vueling, ens enlairem des de l'aeroport del Prat. Ens queden cinc hores per deixar enrere la nostra contaminada i bulliciosa ciutat comtal i endinsar-nos en la tranquil·litat i el silenci del poble de Sanghé, al Senegal. Mentre el paisatge desèrtic ens hipnotitza, repassem mentalment els detalls del projecte que tenim entre mans. D'aquí dues setmanes, tornarem a volar de retorn a les nostres rutines, i aleshores les dones beneficiàries del projecte han de ser capaces de gestionar-lo sense la nostra presència.
Dimecres, 16 de novembre del 2022
Organitzem l'agenda
La boira amaga el tímid clarejar del dia, tot i que ben aviat desapareix i dóna pas al sol abrusador que ens acompanyarà tot el dia, disparant el termòmetre a nivells poc propicis per iniciar el dur treball d'acondicionar la zona destinada a acollir els nostres horts. Aprofitem la treva que ens donen els ventiladors de la casa de voluntaris on ens allotgem, per organitzar l'agenda dels propers dies i per concretar els treballs amb les beneficiàries del projecte. Mentre esperem que el sol vagi baixant lentament, constatem que les pluges dels darrers mesos, tan necessàries per a la terra, han desbocat el creixement de l'herba. Potser ens tocarà suar més del que havíem previst per preparar la terra per a la sembra…
Dijous, 17 de novembre del 2022
Preparem la terra
La calor no afluixa, però això no ens impedeix començat finalment les tasques necessàries per preparar el terreny. Ahir vam quedar amb alguns nois del poble perquè ens ajudessin, i va ser un gran encert, ja que van portar eines molt més adequades per dur a terme el nostre primer objectiu, desfer-nos de l'empipador herbam que ho cobreix tot. La il·lusió per veure el resultat final ens dóna ales per avançar amb rapidesa, però malgrat això i l'evident experiència dels nadius, l'extensió que cal abastar és tan gran que en tindrem per uns quants dies. A més, avui és un dia important. A les 14.30 ens passen a recollir per portar-nos a la residència de l'ambaixadora d'Espanya, a Dakar. A les cinc està previst un acte de reconeixement a la incansable tasca de sor Hortensia, i li fan el lliurament de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. És un acte senzill i emotiu, que premia l'immens esforç diari, altruista i desinteressat d'aquesta dona petita que captiva a tothom que la coneix, tot despertant un profund sentiment d'admiració.
Lliurament de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Divendres, 18 de novembre del 2022
Coneixem la flora i la fauna
Ens despertem, encara sota l'embruix de la magnífica vetllada d'ahir. Sor Hortensia no necessita reconeixements per continuar la seva constant lluita personal contra les desigualtats i les injustícies, però mentre ella enraonava animadament amb els convidats s'entreveia una brillantor especial en la seva mirada quan comentava els grans projectes de la seva vida. Aquells projectes que milloren de manera substancial la vida dels senegalesos, ara a Sanghé, però també a altres zones del país, durant els més de 50 anys que fa que és aquí. El seu dia a dia és frenètic: gestiona un col·legi privat a Sanghé on hi ha més de 280 infants d'entre 6 i 12 anys, que el curs passat va ser el tercer amb millors qualificacions del país; porta la comptabilitat dels ingressos i les despeses; convenç els pares perquè apuntin tots els seus fills, tant nens com nenes; busca qui apadrini les famílies que no poden assumir la petita quota d'escolarització; s'encarrega de comprar el menjar perquè dos dies a la setmana mengin a l'escola i s'alimentin correctament; rep i organitza l'estada de tota mena de voluntaris, des de personal sanitari que fa les revisions de tots els alumnes del col·legi, fins a voluntaris que vulguin col·laborar en qualsevol dels múltiples projectes que sempre té al cap. I és per això que som aquí, iniciant un nou projecte per empoderar les dones del poble, que consisteix a posar en marxa un hort per millorar l'alimentació dels alumnes del col·legi i de les famílies beneficiàries. I com que sempre està pendent de tot i té cura especialment dels voluntaris, ens ha organitzat unes excursions amb un guia local per conèixer millor la cultura d'aquest país espectacular i especialment la fauna i la flora. Així que avui, mentre ens acostàvem com mai abans no havíem fet, a les girafes esveltes, als hipopòtams imponents, als búfals tranquils, a les zebres, als impales, els antílops, els estruços, els cocodrils, els micos… hem perdut el món de vista, i hem gaudit plenament d'una experiència única.
Dissabte, 19 de novembre del 2022
Descobrim aquest país fascinant
Comencem el cap de setmana ben d'hora. A les 7 en punt ens recullen per continuar la descoberta d'aquest país fascinant. Anem cap a Saint Louis, l'antiga capital colonial francesa, que està situada en una petita illa de la desembocadura del riu Senegal, a la frontera amb Mauritània. Hem trigat més de quatre hores per recórrer els 200 quilòmetres que ens separen de la nostra destinació: Quan finalment hi arribem, ja ens espera el nostre guia local, Samba, amb la seva calessa, per recórrer el pintoresc centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat. Després de moltes fotografies i vídeos i una interessant explicació, acabem el nostre recorregut en un restaurant de menjar típic senegalès; tornem a pujar al cotxe per adreçar-nos cap al desert de Lompoul, a uns 90 quilòmetres al sud. La carretera és bona i gairebé no hi ha trànsit, però cal estar molt atents amb les vaques, les cabres, els rucs o els micos, que veiem constantment al nostre costat i que traspassen la carretera amb una enorme parsimònia i sense amoïnar-se gens ni mica. Per sort, en Jacques, a més de ser un guia excel·lent, és un conductor expert que fa més suportables les interminables hores de trasllats al llarg del dia. A les cinc tocades arribem al poble, i ja ens hi espera un camió 4x4 per traslladar-nos fins al campament on passarem la nit. Aprofitem el capvespre per passejar per les dunes i fer algunes fotos divertides, mentre contemplem la preciosa posta de sol. Després, una dutxa per treure tota la fina sorra enganxada al cos, un còctel de benvinguda (suc de bissap, que és una beguda natural típica del Senegal que s'elabora infusionant les flors seques de l'hibisc), un excel·lent sopar (un sopa força picant, cuscús, verdures, pollastre i pastís), una estona contemplant la foguera que dansa al ritme dels tambors i l'immens cel estrellat, i finalment un descans ben merescut després d'un dia llarg i intens.
Diumenge, 20 de novembre del 2022
Gaudim del desert
Ens despertem abans que els estels desapareguin i la llum del sol es torni a imposar, i esborri del tot aquest paisatge impressionant de puntets de llum i estels fugaços que acompanyen una tímida lluna en forma d'ungla. No podem pas gaudir cada dia del recés de pau i tranquil·litat del desert i, encara que en realitat més aviat són només algunes dunes envoltades de nombrosos eucaliptus, com a primera aproximació a un entorn tan diferent ja ens sembla suficient i gaudim plenament de l'experiència en aquest lloc hipnòtic. Després d'esmorzar, fem un darrer passeig per la sorra, encara abrigades, ja que la temperatura nocturna baixa considerablement fins al punt que ens cal màniga llarga i jaqueta; i tornem fins al poble, on el cotxe ens espera per dur-nos altre cop a casa. Decidim passar abans pel mercat artesanal de Thies, per fer-hi una visita i per comprar algunes coses. La carretera torna a ser el nostre paisatge durant unes quantes hores i el termòmetre del cotxe va pujant fins als 35 graus. Se'ns fa tard i abans de visitar el mercat, recuperem forces en un restaurant que resulta que és de Costa d'Ivori; allí assaborim el seu plat típic, que consisteix en cuscús de mandioca amb peix, ceba i tomàquet trinxats. Un cop a casa, fem una llarga passejada pels voltants abans d'anar a visitar sor Hortensia i programar els nostres propers dies.
Dilluns, 21 de novembre del 2022
Avancem a bon ritme
El record del que hem viscut aquests tres darrers dies ens dóna energia per encarar el projecte amb optimisme i alegria. De moment, ja tenim un terreny lliure d'herba i l'altre que avança a bon ritme. Al principi pensem a fer una pila amb tota l'herba i cremar-la per aprofitar així la cendra per al terreny, però al final un veí ens va demanar l'herba per alimentar els animals, així que a la tarda ve a buscar l'herba que hem arrencat al matí. A les hores de més calor, podem els arbres fruiters del jardí de la casa, mangos i sobretot llimes; i quan afluixa la calor intensa, anem a casa de sor Hortensia amb la intenció de continuar podant els nombrosos arbres de taronges, mandarines, llimes… Però poc abans d'arribar-hi, trobem un grup de nens que, vergonyosos, comencen a parlar amb nosaltres. Com que tenen una pilota, els preguntem si volen que hi juguem i amb gran alegria ens responen que sí. Ens traiem les sabates i ens passen les hores jugant un partit improvisat, en què els jugadors es van multiplicant i cada vegada són més, omplint el camí per on de tant en tant passa alguna moto o algun carro tirat per un ruc.
Martes, 22 de noviembre de 2022
Accelerem les tasques
Avui fa una setmana que som al Senegal i ens trobem just a la meitat del nostre viatge de voluntariat. És un bon moment per fer balanç del projecte i del bon desenvolupament i arribem a la conclusió que hem d'accelerar la feina si volem que l'hort estigui a punt quan marxem. Els nois que han vingut aquests dies a treballar, avui no poden venir perquè que tenen coses a fer a l'hort del col·legi, que gestionen ells, i nosaltres continuem les feines de poda dels arbres fruiters de la casa. A més, avui tenim visita: quatre dones belgues que vénen a conèixer els projectes de sor Hortensia i que dinaran amb nosaltres. Jana, la nostra cuinera, prepararà el yassa, un plat típic, i nosaltres ens convertim en ajudants de cuina per donar-li un cop de mà i per conèixer aquest plat típic, que pot ser de peix o de pollastre, i que va acompanyat de l'arròs, sempre present, encara que d'una varietat molt més petita del que estem acostumats a menjar, i d'una salsa amb molta ceba sofregida a foc lent, amb espècies, mostassa i llimona.
Dimecres, 23 de novembre del 2022
Podem els llimoners
Mentre els nois acaben finalment de treure l'herba, nosaltres anem a casa de sor Hortensia a continuar la nostra especialitat, la poda de llimoners. Comencem amb un arbre enorme, poblat de branques que toquen el terra i moltes branques grans i seques a l'interior. Al principi anem amb compte, mirant de no tallar les branques que tenen fruit, amb unes estisores de podar que tallen molt bé branques que fan fins i tot un dit de gruix, amb unes altres estisores més grans i amb un matxet; però a mesura que anem aconseguint accedir a l'interior de l'arbre, ens anem animant i amb l'ajuda de la nostra serra ens centrem a obtenir una copa més arreglada, que permeti l'entrada del sol i de l'aire per obtenir una més bona collita. En el procés, però, cauen moltes llimones, més de tres galledes grans. Ara haurem de pensar què en fem de tantes llimones, a més de llimonada o del suc concentrat que fan servir per cuinar. Després de dinar, continuem la feina amb els arbres de casa nostra; mirem d'anar molt en compte amb les esmolades punxes del limoner, que inevitablement, si ens despistem, et recorden que hi són.
Dijous, 24 de novembre del 2022
Millorem la terra
Ahir ja vam acabar la primera fase d'acondicionament de les dues zones de l'hort El pas següent serà millorar la terra, ja que és molt sorrenca i no sembla que tingui gaire nutrients. L'ideal seria fer el nostre propi compost amb les restes vegetals i les fulles seques, però de moment no s'està fent. Potser seria bo incloure al projecte la construcció d'una compostera per generar compost de qualitat per abonar l'hort quan ja estigui en funcionament. Com que aquesta primera opció ideal no està disponible, haurem de comprar algun carro de fems per barrejar-lo amb la terra. sor Hortensia ha decidit cedir un dels horts als dos nois que s'han encarregat de treure les herbes, ja que li ho han demanat i sap que el treballaran bé; i l'altre a l'associació de dones del barri de Khamboudhia (on hi ha la casa), a condició que ho aprofitin, treballin bé la terra i obtinguin una bona collita que sigui suficient per al seu consum i per al consum de la casa de voluntàries. Per això ha programat una reunió amb la presidenta de l'associació, però no podrà ser fins dissabte, ja que ara tot el poble està immers en els treballs derivats de la darrera collita, principalment a la feina de separar el mill del gra. Nosaltres, mentre no es pugui avançar en el projecte de l'hort, continuem les nostres feines de poda, a les quals hem afegit també la plantació d'arbres: avui hem plantat una figuera i demà plantarem un alvocat.
Divendres, 25 de novembre del 2022
Cuinem productes de la terra
El dia ha començat ennuvolat, igual que ahir, i encara que continua fent calor, es pot aguantar millor i durant la nit refresca més. El treball de poda del jardí de la casa avança tot alternant la feina amb els treballs de plantació i manteniment de la resta del jardí. Amb la Jana, la nostra cuinera, hem planejat la millor ubicació per fer un petit hort i demà començarem a treballar a la zona on ahir vam plantar la figuera. Ara no és temporada de mangos, però sí de papaies, i encara que estan boníssimes no donem l'abast i estan madurant massa; així, doncs, hem provat de fer un pa de pessic de papaia, que ha quedat excel·lent, i una mica de melmelada que també ha quedat fantàstica. Avui dinem a casa de la congregació, amb sor Hortensia i les altres tres germanes senegaleses, i després ajudem a informatitzar la comptabilitat de l'escola, mentre xerrem tranquil·lament sobre els projectes actuals i sobretot els futurs. La màxima il·lusió de sor Hortensia, actualment, és construir un centre de dia per als ancians del poble. Fa anys que li ronda la idea i ja té el pressupost i la ubicació, però necessita trobar el finançament necessari. A Mans Unides, amb qui té una excel·lent relació, que han construït l'escola i actualment estan construint una classe d'informàtica i una altra classe per començar a crear una segona línia el curs que ve, els encantaria donar suport al projecte, però no és una activitat que estigui dins de les seves línies d'actuació; és, doncs, impossible. La construcció de dues cases per a professors, l'altre gran projecte anhelat, sí que entra dins de les directrius de Mans Unides, i està previst iniciar-la tan bon punt s'acabi el projecte actual d'ampliació del col·legi, ja que no poden tenir actius simultàniament dos projectes. I així, entre somnis, anhels i il·lusions se'ns en va la tarda. emà continuarem esforçant-nos per aconseguir materialitzar-los.
Dissabte, 26 de novembre de 2022
Reunim les dones
El sol continua jugant a fet i amagar darrere dels núvols i encara que podríem arribar a pensar que amenaça pluja, és gairebé impossible que plogui abans de mitjans de juliol. Avui, que no hi ha escola i sor Hortensia està més tranquil·la, aprofitem per submergir-nos en la comptabilitat de l'escola i entre números i fórmules se'ns en van les hores, gairebé sense adonar-nos-en. A les cinc, per fi, tenim la reunió amb les dones; arriben puntuals i es mostren receptives i contentes de l'oportunitat que se'ls ofereix. Els agradaria plantar albergínies, que sembla que és un producte que es dóna molt bé a la zona, cebes, imprescindibles a la cuina senegalesa, enciams, pebrots, papaies… Trien un terreny i quedem per dilluns a la tarda per continuar amb els treballs de preparació de la terra. Sembla que el nostre projecte de voluntariat va prenent forma i, encara que a poc a poc, progressa adequadament cap a la finalitat desitjada. Potser ens hauria agradat, des de la nostra mentalitat europea, fer les coses més de pressa, però hem sabut adaptar-nos al ritme de vida local, aprofitant el temps d'espera per donar suport també als altres projectes que hi ha en marxa a Sanghé. Mentre contemplem la bonica posta de sol des del terrat de la casa, ens envaeix la ferma sensació que el dia no té prou hores per fer tot el que voldríem.
Diumenge, 27 de novembre del 2022
Participem en els costums propis
Avui és diumenge i els catòlics del poble es posen les millors gales per assistir a la missa de nou. L'església s'omple de color, amb aquests vestits típics tan bonics que llueixen les dones i les nenes. Em fa pensar en les misses del poble del meu pare, a Salamanca, amb l'església dividida, a l'esquerra les dones i a la dreta els homes, tot reservant els primers bancs per a les nenes i els nens. Un nombrós cor, a la dreta de l'altar, aporta alegria a la llarga litúrgia, que no s'acaba fins a dos quarts d'onze. La casa de la congregació és davant de l'església. Ens queden pocs dies i molta feina per fer, així que continuem passant tota la comptabilitat de l'escola, del llibre de comptes a l'Excel. Ens centrem en les despeses, els recurrents, de tots els mesos, l'electricitat, que segons ens expliquen estan canviant els comptadors i ara són prepagament, és a dir, quan s'acaba el saldo cal recarregar per continuar tenint llum, igual que Internet, que també funciona amb targetes prepagament. Les despeses de benzina i reparació dels autobusos també apareixen regularment, ja que els camins no estan asfaltats i els dos minibusos que recullen i tornen els alumnes que viuen més lluny, sempre van sobrecarregats, i superen amb escreix la capacitat màxima de càrrega. Cada mes, també, cal comprar fulls de paper, material de manteniment i neteja i, sobretot, hi ha la despesa més important, els salaris dels mestres i de la resta de personal de l'escola. També hi ha despeses puntuals, com la compra de llavors i eines per a l'hort de l'escola, compra de pupitres i cadires… Sens dubte, la despesa més important d'aquest any ha estat la construcció del pou que subministra aigua de molt bona qualitat per al consum dels alumnes i per regar l'hort. Inicialment, estava previst perforar 80 metres per accedir a l'aqüífer, però l'aigua no va aparèixer i els diners estalviats amb aquesta finalitat es van acabar. Va ser la Divina Providència, com li agrada dir a sor Hortensia, la que va portar la ministra de defensa, la senyora Margarita Robles, a visitar els seus projectes just en aquell moment i, en adonar-se de la situació, es va encarregar de finançar els 95 metres extres que va fer falta perforar i la instal·lació de les plaques solars per extreure l'aigua.
Dilluns, 28 de novembre de 2022
Plantem l'alvocat
Entrem a la recta final del nostre viatge, i aprofitem al màxim el poc temps que ens queda. A primera hora plantem l'alvocat, i posem en pràctica el mètode del tub per regar més profundament i aprofitar millor l'aigua. Després d'esmorzar, anem a escola a obrir i organitzar els paquets que han aribat amb l'últim contenidor enviat des d'Europa; hi ha molts llibres, algunes joguines, roba, sabates… Abans de dinar, rebem la visita d'un professor d'universitat que vol donar suport al projecte de l'hort, que tornarà la setmana vinent amb eines i llavors, i que organitzarà la formació de les dones. De mica en mica, i amb l'esforç de tots plegats, aconseguirem convertir aquests terrenys desaprofitats en un esponerós oasi de vida i d'esperança. Demà vindran uns inspectors a l'escola i es quedaran a dinar, així que, a les tres, anem a Thiés a comprar verdures, fruita i begudes per al dinar. No ens podem entretenir gaire, perquè a les cinc hem quedat amb les dones, que vénen acompanyades d'algun home i molts nens i carregades d'il·lusió i alegria per fer front a aquest repte de superació i prosperitat.
Dimarts, 29 de novembre del 2022
Continuem el curs
Escric les últimes línies d'aquest diari emocionant a bord de l'avió que ens porta de tornada cap a casa. Només ens separen quinze dies de l'inici d'aquesta aventura particular que quedarà gravada en el nostre record per sempre. Dues setmanes en què la nostra vida s'ha aturat, i en què s'ha la porta a vivències noves i intenses, que ens enriqueixen profundament. Demà, quan el fred inici del dia ens desperti, recordarem amb nostàlgia els paisatges, els arbres immensos, les cabres, els rucs i els cavalls pasturant per tot arreu, els ocells que picotegen contra el vidre de les finestres quan es fa de dia, la multitud de petites papallones blanques que voleien, però sobretot recordarem la gent, de manera especial els infants, que ens han regalat els seus millors somriures. Gràcies a Marisol, amb qui estic immersa en l'elaboració de la pàgina web de l'ONG Red Azul i que va tenir la idea genial de fer aquest diari; he intentat plasmar l'evolució d'aquest projecte fascinant, que deixem ben encarrilat, amb la ferma esperança que arribarà a bon port.