Senegal 2025 Autosuficiència
Després d'haver conegut la incombustible i entranyable Hortensia, el maig del 2022, i la seva obra incommensurable, no puc evitar tornar a Sanghé, periòdicament, per compartir moments únics i acompanyar-la en el seu camí de solidaritat. Cada viatge és diferent, no se sap mai quines experiències acabaràs vivint, però segur que seran autèntiques i inoblidables, unes vivències que s'ancoraran a la teva ànima, que il·luminaran el teu cor amb la flama de l'esperança i la il·lusió, de la fraternitat i l'empatia.
_edited.png)
Dissabte, 1 de febrer del 2025
Barcelona - Sanghé - Senegal
Encara no han transcorregut dos mesos des de la meva última estada al Senegal i ja estic altre cop en un avió, fugint de l'hivern i desitjant reviure experiències emocionants. Aquesta vegada m'acompanyaran la meva cosina Eva i una bona amiga seva, encara que només vindran una setmana i no arribaran fins al dimarts 11, així que tinc per endavant uns quants dies per avançar en la comptabilitat de l'escola i en la poda dels arbres fruiters, sempre que no sorgeixi alguna altra prioritat. A més, m'agradaria començar un projecte d'autosuficiència per a la casa de voluntàries de manera que els hostes puguem assaborir fruites i verdures quilòmetre zero. Aprofito les cinc hores del vol per a desconnectar i anar planejant la meva agenda dels propers disset dies.
Diumenge, 2 de febrer del 2025
Hort en funcionament
Ahir a l'avió vaig conèixer dos germans catalans que vénen dues setmanes a fer turisme i com que encara no tenien hotel reservat i pensaven començar visitant la reserva de Bandia, els vaig proposar que passessin la nit a la casa de voluntàries. Vam compartir el taxi, que van pagar ells i quan vaig voler pagar-los la meva part em vaig adonar que havia perdut el moneder amb tots els diners senegalesos que m'havia sobrat de l'últim viatge. Segur que em va caure al taxi; quina manera de començar el viatge… Després de sopar amb la parella francesa-senegalesa que ocupa una de les habitacions i que avui torna a França i d'ajudar a organitzar els taxis per demà dels germans, vam anar a descansar i avui m'he aixecat amb la il·lusió de veure com estava tot. L'hort que vam posar en marxa el novembre del 2022, ja està en ple funcionament i està ple de cebes, un ingredient essencial de la dieta senegalesa; i al jardí de la casa també hi ha cebes plantades per tot arreu. Sembla que em van llegir el pensament de la meva idea de projecte d'autosuficiència. Avui Hortensia té una celebració eclesiàstica i estarà tot el dia fora, així que localitzo les meves eines per podar i començo els meus treballs de jardineria amb els llimoners, el mango, les papaies i tots els fruiters i plantes ornamentals que necessiten una retallada. A més, busco un recipient per començar a preparar compost amb les restes de la cuina i preparo una mica de terra per plantar llavors d'espinacs i maduixes que tenia a casa. No sé si el clima serà l'adequat, però com a mínim ho intentaré.
2022
2025
Dilluns, 3 de febrer del 2025
Retrobament amb Hortensia
Abans d'esmorzar, Hortensia arriba finalment per saludar-me, després passa per l'escola i torna a buscar-me. Mentre Hortensia fa algunes gestions al poble, jo equipada amb les estisores de poda, continuo la poda dels seus fruiters; fa més de dos anys que vaig començar, però no hi ha manera d'acabar, a veure si durant aquests dies puc donar-hi una gran empenta i es veu la diferència. Al migdia ens acostem a l'escola i m'ensenya els avenços; el segon pis, amb les noves classes, ja està gairebé acabat. En poc més de dues setmanes hi haurà la inauguració amb Mans Unides, i Hortensia vol que l'ajudi en els preparatius. Ja tenim una altra prioritat a l'agenda. A la tarda, em dedico a tasques comptables, quadrant les nòmines dels professors dels darrers anys amb els pagaments realitzats a la DIDEC, l'organisme que s'encarrega de gestionar les qüestions relatives als mestres.
Dimarts, 4 de febrer del 2025
Santa Veronique
Avui passo la major part del dia a l'escola, entre nòmines, factures i papers, i de tant en tant Hortensia em ve a rescatar per avançar amb els preparatius de la inauguració. Hyace, un dels conductors dels autobusos, s'encarrega durant el seu temps lliure, de posar en marxa l'hort de l'escola. L'ajuda David, a qui han contractat fa poc per substituir Michel, que fa uns dies, un cop arreglats tots els papers, va volar cap a Madrid per treballar en un circ propietat d'uns amics d'Hortensia. La primera classe de dalt ja està acabada. De moment, serà el despatx de Simón, el director, sala de reunions i classe de reforç per als alumnes que ho necessitin.
Disposem les taules i cadires de la manera que creiem més convenient i tallem les teles, que un cop cosides i tintades serviran per decorar la gran taula per a fins a 15 persones i la taula del director. Avui és santa Verònica i les germanes han preparat un sopar per celebrar el dia de la codirectora de l'escola, i m'hi han convidat. Abans, ens acomiadem del paleta, que treballa de sol a sol per acabar el que falta i poder pintar. De tornada a casa, passem pel ferrer per encarregar-li una feina i ell ens porta a veure els quinze arbres de papaia que Hortensia ha encarregat per plantar a l'hort de les dones i a l'escola, i que van comprar amb els diners de les primeres vendes de papaies de l'escola. També té guaiabos, i en comprem dos per mil CFA (1,5 euros). Volíem comprar també llavors de verdures i hortalisses, però només ven per encàrrec i a l'engròs. Acabem el dia amb un sopar agradable en bona companyia.
Dimecres, 5 de febrer de 2025
Matí d'encàrrecs a Thiés
A les nou he quedat amb Hortensia per acompanyar-la a Thiés a fer diversos encàrrecs, però abans preparo unes llenties, que porten en remull més de 24 hores, per obtenir brots d'aquí uns dies. N'he deixat unes miques en una safata amb paper absorbent humit i unes altres les he posades amb una mica de terra. Ara he de pensar a humitejar les de la safata cada dia, i regar cada 3 dies les de la terra i esperar que la màgia de la natura em regali un superaliment. De camí cap a Thiés, ens aturem a deixar les teles d'ahir perquè facin la vora i repassem amb Ibrahim tot el que volem fer per no oblidar-nos de res. Primer passem per una oficina de Western Union a recollir un donatiu que li envien cada mes per pagar al professor d'informàtica, després localitzem el petit local d'un senyor que arregla màquines de cosir, per deixar-ne una que no baixa bé l'agulla. No hi és, però aconseguim localitzar-lo i ens diu que deixem la màquina i més tard passarà a revisar-la. Seguim fins a les oficines de la DIDEC, on deixem el xec del mes de desembre, recollim les nòmines dels professors de desembre i gener i aprofitem per preguntar algunes coses que no tenia clares referents a l'anul·lació del pagament d'una de les mestres del mes d'octubre que havia cobrat en efectiu i també a través del banc. Un cop tot aclarit, anem a buscar els tints per a la roba. Ibrahim ens acosta a una botiga on creu que en venen, però no en tenen i d'allà ens envien a una altra i encara a una altra, fins que per fi trobem un lloc on sí que podem comprar-ne. Ibrahim va a buscar el cotxe per recollir-nos a l'aparcament del mercat, mentre nosaltres comprem algunes verdures i un paquet de llet en pols i tornem just a temps perquè Ibrahim porti els nens de l'escola de tornada a casa amb l'autobús petit, quan acaben les classes, a la una. Dedico la tarda a la jardineria, a estones podant, a estones regant, lligant algunes tomaqueres i preparant esqueixos de la figuera per reproduir-la.
Dijous, 6 de febrer del 2025
Operació tint
Al matí, espero la Jana per ensenyar-li com es fa el compost amb les restes vegetals i com es poden podar els petits fruiters de l'hort de les dones. Després vaig a l'escola, per continuar amb la comptabilitat, però aviat arriba la visita que Hortensia estava esperant per recollir la factura de les despeses dels permisos de circulació del flamant autobús que ha arribat des d'Espanya sota la supervisió directa de la ministra de Defensa, Margarita Robles. D'aquí uns dies ja tindrà tots els permisos i l'autobús, de cinquanta-dues places, estarà a punt per iniciar els viatges amb els nens de l'escola. A la tarda, Hortensia ve a la casa de voluntàries per tenyir les estovalles que ahir a la tarda va recollir del sastre. Primer les
doblega i les lliga, després escalfem aigua i diluïm tint verd i vermell en dos cubells i hi afegim dos productes, remenem bé i submergim les teles lligades. Tallem les cordes i les despleguem per veure'n el resultat; deixem les estovalles esteses a terra mentre anem fent les altres i veiem com el color va canviant a mesura que es van assecant. Després s'aclareixen amb aigua freda i la
rentadora s'encarrega de fixar definitivament els colors perquè no es destenyeixin. Un cop acabada la feina, vontinuo amb les meves tasques de jardineria i plantació de llavors de maduixes i pebrots de Padrón. Els germinats de llenties de la safata continuen humits, i per tant no necessiten que el regui, i ja es veuen els primers brots, mentre que les llavors que vaig posar a terra les vaig haver de regar ja que estaven força seques i encara no s'hi aprecien brots.
Divendres, 7 de febrer del 2025
Projectes
Només cal compartir unes poques hores amb Hortensia, perquè t'encomani la il·lusió i l'energia per dirigir els seus projectes, els presents i els futurs, a bon port. Ara està embrancada completament en la inauguració de les obres d'ampliació de l'escola, segurament el divendres 21, aprofitant la visita per la zona, en aquestes dates, de les cooperants de Mans Unides, l'ONG que ha finançat el projecte. Però el seu cap no para, organitzant alhora millores i ampliacions. A la part de l'hort de l'escola, li han pujat a la teulada les plaques solars que tenia instal·lades per pouar l'aigua del pou, i així aprofitar la zona que han deixat lliure per plantar-hi papaies i per aparcar els tres autobusos. Ara s'han de construir unes columnes per posar les grans portes metàl·liques, que ja les té, per adequar l'entrada de l'aparcament. A més, al pati del col·legi, vol construir un petit local per fer-lo servir de cantina i vendre els esmorzars dels alumnes, controlant que siguin molt més saludables que el que venen actualment algunes dones, bàsicament ganxets, sucs industrials i altres menjars escombraria. També està pendent d'un donatiu de sorra i grava i de comprar el ciment per fer els blocs i poder tancar els terrenys que va comprar fa temps al voltant de l'escola. Al matí passem les hores organitzant una sala de l'escola on pensa fer la recepció el dia de la inauguració i que després quedarà com a sala polivalent i de projeccions, i a la tarda m'ocupo de passar a ordinador els pagaments realitzats fins ara dels 330 alumnes, per avançar a la comptabilitat.
Dissabte, 8 de febrer del 2025
Comptabilitat
A primera hora em dedico a regar les cebes i m'ocupo dels brots i les llavors plantades. Les llavors continuen sense donar senyals de vida; els brots de llenties, en canvi, van creixent a bon ritme: els que es van plantar a terra ja comencen a aparèixer i els de la safata cada dia són més grans. Mentre separo les llavors del tomàquet que he menjat aquest matí per esmorzar, arriba David per regar el jardí i aprofito per demanar-li que m'ajudi a podar els dos llimoners. Ell domina molt millor les eines i en un no-res alleugerim els arbres de les grans branques, algunes seques i la majoria xucladores que no donen fruit i que resten energia a les altres branques. Després, ens reunim a l'escola amb Hortensia, per continuar organitzant la sala polivalent i el despatx de Simó, amb les estovalles que vam tenyir dijous. Han quedat precioses i la classe queda definitivament acabada, en espera de l'arribada de Simó, prevista per dilluns. Acompanyo Hortensia a casa seva, per portar les papaies de l'hort de l'escola, que ha comprat per al seu consum, i em quedo a dinar amb elles. Dedico la tarda a la comptabilitat i puc avançar força; ja tinc introduïts tots els ingressos i les despeses fins ara, i en una primera anàlisi detecto que si bé amb l'autobús es cobreixen les despeses, no passa el mateix amb l'escola. Els alumnes que utilitzen el servei d'autobús paguen una quota mensual entre 4000 i 8000 CFA, depenent de la distància i segons la zona que tenen assignada de les cinc previstes. Hi ha alumnes que ja han pagat tot l'any, però la majoria paguen amb retard; tot i així, i en espera d'introduir els imports de les assegurances, els ingressos compensen les despeses de benzina, de reparacions, dels salaris dels conductors i altres despeses. Pel que fa a la resta d'ingressos i despeses de l'escola, dilluns els continuaré analitzant juntment amb l'equip de direcció.
Diumenge, 9 de febrer del 2025
Pelegrinatge a Popenguine
Ahir, durant el dinar, em van convidar a la peregrinació a Popenguine, programada per avui, i vaig acceptar encantada. A les vuit, puntual, era a casa seva, per acostar-nos a l'església, des d'on surten els dos autobusos, un d'ells de l'escola. Va arribant gent i es van omplint els autobusos, així que no triguem a sortir; en poc més d'una hora recorrem la distància que ens separa del nostre destí. A l'aparcament s'acumulen els autobusos que han arribat des de tots els racons, i les robes acolorides dels pelegrins tenyeixen d'alegria l'asfalt. Popenguine és el centre de pelegrinatge del Senegal. El pelegrinatge més multitudinari es produeix al voltant de la festa de Pentecosta, al juny. Avui se celebra el pelegrinatge dels malalts, ja que d'aquí dos dies serà la Mare de Déu de Lurdes, patrona dels malalts. Hi ha centenars de joves voluntaris, que ajuden les persones grans i els malalts a instal·lar-se als immensos bancs, fins i tot carregant les cadires de rodes per salvar les escales, alhora que reparteixen aigua i s'encarreguen que tot surti perfecte. La missa comença a les deu i s'allarga més de dues hores, però la coral de Thiés s'encarrega d'amenitzar-la sense parar amb cants, perquè no es faci pesada. Un cop acabada la missa, anem cap a l'escola, a tocar de l'església, on algunes dones han estat preparant el menjar, i ara el reparteixen en safates per alimentar unes 200 persones vingudes de Sanghé, Thiés i rodalies. A les tres hi ha una altra celebració i abans m'acosto fins a la platja i visito l'església, una de les més antigues del país, construïda el 1887. La coral té altre cop un paper destacat i, en poc més d'una hora, es dóna per finalitzat un pelegrinatge molt ben organitzat, i els milers d'assistents tornem cadascú a casa seva, després d'una jornada alegre i espiritual.
Dilluns, 10 de febrer del 2025
Reincorporació de Simón
Simón, després de superar els problemes de salut que l'han mantingut de baixa durant molts mesos, es reincorpora avui a les tasques de codirecció de l'escola. A primera hora, després d'hissar de nou la bandera del Senegal, es donen els resultats de l'examen de matemàtiques que divendres van fer els alumnes d'una de les classes dels més grans. El professor va dient els noms amb les notes per ordre decreixent mentre els alumnes avancen aclamats per la resta. Només n'hi ha dos que no han aprovat, i es queden, avergonyits, sense poder-se afegir als seus companys. Després, s'omplen novament les classes i comença una altra setmana d'aprenentatge. Jo continuo amb la comptabilitat de l'escola, afegint algunes factures i pagaments que Hortensia m'ha donat i que no estan apuntats a la llibreta de despeses de sor Verónica. També m'ha portat el quadern amb els comptes del projecte dels pollastres i passo la tarda intentant desxifrar els conceptes i introduint dades a l'Excel, encara que em falten dates i factures de les vendes, sobretot. Demà, m'asseuré amb la Jana per intentar aclarir tots els dubtes que tinc i poder acabar la comptabilitat. Per esbargir-me una mica, dedico una estona a feines de jardineria i a preparar un pa de pessic per l'esmorzar de demà, i me'n vaig aviat a dormir perquè he quedat a les tres de la matinada amb el taxi per anar a buscar l'Eva i la Lola a l'aeroport.
Dimarts, 11 de febrer del 2025
Reforços
Després d'un esmorzar reparador a base de pa, melmelada de papaia, llima i aranja i pa de pessic de papaia, tot fet ahir per a l'ocasió, les meves dues acompanyants es retiren per dormir unes hores a les seves habitacions, a les cinc del matí, acompanyades del cant dels galls i les crides a la pregària des de les mesquites. Tot just cinc hores després ja estan actives, desitjoses d'integrar-se a la realitat senegalesa. Hem quedat amb Maurice, xofer, guia i amic d'Hortensia des que va arribar a Sanghé, perquè ens ofereixi excursions per conèixer el nord i complementar l'excursió de dos dies que ja tenen contractada per descobrir el sud, demà. Després, ens apropem a visitar l'escola, el dispensari i la casa de la congregació, abans de tornar a degustar el famós Yasa de pollastre, que ens ha preparat la Jana, encara que aquesta vegada ha substituït l'arròs per cuscús, ja que se li havia acabat l'arròs. De tota manera, és boníssim; la salsa de ceba, com sempre, és deliciosa. La migdiada, avui imprescindible, ens prepara per al passeig vespertí. Ens dirigim, direcció Peleo, a veure els imponents baobabs, encara que en no tenir fulles i continuar tenint els omnipresents plàstics als peus, no em semblen tan espectaculars com altres vegades. Continuem admirant el paisatge de les afores del poble, abans de tornar al centre, a la botiga on vam comprar les teles a l'últim viatge, encara que, com em temia, estava tancada; així que continuem visitant la zona del liceu i les pistes d'esports, plenes de joves practicant fútbol, bàsquet i handbol. De tornada a casa, pugem al terrat a fer una classe de ioga amb cadira, i just quan acabem Maurice arriba amb les propostes d'excursions. Després d'una agradable xerrada, ens proposa anar divendres a la reserva d'animals de Bandia, visitar la zona de
Saly i acabar veient l'arribada dels pescadors, a Mborg. I diumenge i dilluns a Saint Louis, al desert de Lompoul i acabar a Dakar, on tenen uns amics per visitar i des d'on anirien a l'aeroport per tornar a Espanya.
Dimecres, 12 de febrer del 2025
Projecte de cria de pollastres
Començo el dia regant les cebes i els tomàquets. Després esmorzem i a les nou vénen a recollir la Lola i l'Eva per iniciar la seva excursió cap al sud i visitar el baobab sagrat, Fadiouth, una illa artificial formada per petxines i unida a Joal per un llarg pont de fusta, i acabar el dia dormint en una cabana a la zona de Palmarin. Hortensia també va avui a Dakar, per anar al dentista i a l'otorrino, així que passo el dia a la casa, entretinguda amb la comptabilitat del projecte de la cria de pollastres, actualment aturat, en espera d'una nova compra de pollets que el reactivi. Fins ara, han finalitzat cinc remeses, des que van iniciar l'activitat el maig de l'any passat, l'última íntegrament venuda per les dones, per a la celebració de les festes de Nadal. Cada cop compren 150 pollets, i les vacunes i sacs d'aliment necessaris per a la cria. Per reduir riscos de contagi de malalties, només dues de les dones entren a la zona on hi ha cria, tres cops al dia, per encarregar-se de tenir-ne cura. La resta de les dotze dones integrants del projecte s'encarreguen de plomar, netejar i preparar els pollastres, una vegada sacrificats, per vendre'ls. Tenen la venda assegurada de cent pollastres, a un hotel de Thiés, el propietari del qual és un espanyol amic d'Hortensia; la resta de pollastres els venen entre l'escola, la casa de voluntàries, la casa de la congregació i les dones del projecte. Em submergeixo a les dues llibretes de comptes i nedo entre les factures, intentant treure'n l'aigua clara, però de moment continuo avançant entre el fang. Després de dinar desisteixo i dono descans a les neurones, mentre activo els músculs trasplantant una planta d'alfàbrega i preparant la zona de davant de la cuina, de fàcil accés al reg, per poder plantar més coses que no necessitin gaire sol ja que només rep els raigs una estona a la tarda. Aprofundeixo més d'un pam, afluixant la terra i traient les pedres i els petits trossos de runa que hi apareixen i que acumulo en un carretó.
Dijous, 13 de febrer del 2025
Més comptes
Ahir a la nit vaig estar veient vídeos de receptes i vaig deixar llenties i quinoa en remull, per fer diferents elaboracions, i així que m'aixeco, abans de la primera crida a pregària de les mesquites, em poso mans a la massa, ajornant la meva primera tasca diària, la redacció de l'esperat diari. Em pensava posar-m'hi així que avancés la recepta del pa de llenties, aprofitant el repòs abans de l'enfornat, però com que vaig enllaçar diverses receptes, les hores van anar passant volant i vaig acabar esmorzant que ja eren més de les deu, i vaig posposar la primera tasca fins als darrers moments del dia. Amb el pa, malgrat les limitacions de la petita fregidora d'aire que faig servir com a forn i augmentant el temps de cocció perquè no quedi cru per baix, vaig obtenir un resultat acceptable; en canvi, les creps de llenties van ser un autèntic fracàs, perquè es van enganxar a la paella i no les vaig poder capgirar. Com que vaig calcular les mesures de les llenties de les receptes abans de posar-les en remull, quan les vaig treure havien més que duplicat el volum; és per això que en van sobrar moltes, i vaig aprofitar per preparar llenties per dinar. Amb les creps de quinoa vaig tenir més sort i me les vaig poder menjar per esmorzar, amb la melmelada de papaia. Després de diverses hores entre fogons, em reuneixo amb Hortensia a l'escola; m'ha portat més llibretes amb despeses de l'escola i els imports de les assegurances dels autobusos, i em demana que l'ajudi també amb els comptes de la congregació, que ha d'enviar a Dakar. Avui toca dinar a l'escola i torno a casa amb un plat de thieboudienne, el plat nacional, que les cuineres han preparat avui i que reservo per sopar per compartir-lo amb l'Eva i la Lola. En acabat de dinar, a les tres, arriba Hortensia amb una màquina de cosir per arreglar diverses coses que té pendents, però després d'instal·lar-la i enfilar-la, amb força dificultat, s'adona que li falta el botó de tensió del fil, cosa que n'impedeix que funcioni correctament. Mentrestant, jo reprenc la comptabilitat dels pollastres, amb la nova llibreta i els diners de la caixa, que ha portat sor Reymond. Em continua faltant informació, però vaig quadrant els imports amb les dades que tinc. Convoquen Jana perquè vingui i Hortensia decideix separar 305.000 CFA de la caixa, per a les despeses de la nova comanda, i realitzar per fi la nova comanda per recollir-la dilluns, una vegada que hagi passat el famós casament d'aquest dissabte, ja que mantindrà les dones ocupades en els preparatius fins llavors. A més, acorda que cada dona que participi en els treballs rebrà un pollastre gratuït, com a compensació per la seva dedicació, i reserva també deu pollastres per a la casa de voluntàries. A les cinc, arriben les noies, amb ganes de participar de la vida de Sanghé, i repetim el procés dels tints, estampant llençols, tovalloles i unes estovalles. Eva cus a mà els dos coixins que calia arreglar i la Lola es dedica a regar, abans del sopar.
Divendres, 14 de febrer del 2025
Idees per a la inauguració
Mentre esmorzem, arriba Hortensia per saludar-nos i portar la tela amb què vol decorar l'escola el dia de la inauguració de les obres de les classes del segon pis, divendres que ve, dia 21. Després d'una il·lusionant pluja d'idees, imaginem una benvinguda
protagonitzada per alguns nens i globus amb les mans pintades i una lletra que acabi formant la paraula "benvinguts". Portem tot el que fa falta a l'escola, materialitzem la idea i aprofitem l'esbarjo per reunir nou nens i explicar-los la coreografia que hem pensat. Ahir vam canviar els plans inicials per a l'excursió d'avui, i vam deizar per a una altra ocasió la visita a la reserva de Bandia, perquè així tindrem temps per col·laborar amb Hortensia. Al migdia ens passa a buscar Jules, el guia que ha enviat Maurice, per apropar-nos a La Somone, on degustem un peix deliciós mentre observem pelicans i altres aus que habiten a la famosa llacuna. Travessem Saly, amb els hotels i resorts de luxe, per continuar després, amb la experiència impressionant de l'arribada dels pescadors a la platja de Mbour. Centenars de paradetes escampades per la sorra ofereixen el peix fresquíssim, acabat de baixar de les piragües, alineats a la riba, formant una estampa espectacular.
Carretes de cavalls dins del mar recollint peix, i pescadors per acostar-los a la sorra, homes descarregant el peix i traginant-lo en caixes sobre el cap, desenes de pescadors desant una llarguíssima xarxa de pesca i centenars de persones donant color a l'animada platja, convertida en la llotja més pintoresca que et puguis imaginar. De tornada, encara amb les insòlites imatges a les nostres retines, continuem coneixent el país i els seus costums, a partir de les explicacions de Jules. La història dels nens talibés, que les seves famílies confien als mestres marabús per a l'estudi de l'Alcorà, i que acaben convertint-se en captaires, que passegen tot el dia pels carrers, obligats a lliurar la recaptació diària al marabú, ens impacta especialment. Acabem l'excursió a casa d'Hortensia, per anar a comprar teles a una botiga propera, però ja és tard i després de xerrar una estona, tornem cap a casa. Aquesta nit comencen les celebracions dels tres casaments de demà i cap a les nou comencem a sentir els tambors i la música. Teníem pensat apropar-nos-hi, però estem cansades i finalment desoïm la crida dels tradicionals djembés.
Dissabte, 15 de febrer del 2025
Casament triple
Ha arribat el dia de les famoses noces de què tots parlaven. Ahir ja vam veure diverses carpes instal·lades al costat del petit mercat, i ja ens van dir que eren per al casament. Havíem entès que seria a la tarda i ja estàvem embrancats en tasques domèstiques i a punt de posar-nos amb el disseny de la tela d'agraïment per a la inauguració, quan arriba Hortensia, per informar-nos que el casament és a les onze, i ens aconsella que hi anem amb temps per poder-nos asseure durant la missa; així que ho deixem tot per mudar-nos amb les nostres millors gales i anem cap a l'església. Quan arribem encara és buida, però com que intuïm que hi haurà molts convidats, preferim quedar-nos a fora, drets, perquè puguin seure els familiars i els amics. Es casen tres germans, tots tres molt elegants, amb el mateix preciós vestit blanc i negre. Les núvies van de blanc i llarg, igual que a Espanya, i la resta de convidats porten els acolorits vestits de festa. La cerimònia s'allarga més de dues hores i després de la sortida, recorren els pocs metres que separen l'església de les carpes, sense dificultat aparent, malgrat els talons i la sorra. La gran carpa blanca, tancada completament, és la sala del banquet, on es van instal·lant els familiars i els amics més propers, mentre que a la carpa del sostre blau van seient la resta de convidats, entre els quals nosaltres, acompanyant Hortensia. Les grans taules rodones i les cadires guarnides de color blanc, no difereixen gaire dels banquets de casament a què estem acostumades, però els llocs no tenen noms assignats i els organitzadors van fent passar gent i els van situant a les taules en funció de la disponibilitat. Així que passem d'estar en un segon pla, a les cadires sota la carpa blava, a integrar-nos en una de les taules, al costat dels familiars més directes i molt a prop de les taules dels nuvis. Un cop ocupades totes les taules, entren, tot ballant, les tres parelles de nuvis, acompanyats de les dames d'honor. Després arriben els discursos, en representació de la família dels nuvis, de les tres famílies de les núvies i d'altres convidats importants. Més actuacions, en honor dels noucasats, que s'allarguen fins a les quatre, moment en què les tres parelles s'adrecen a la zona del bufet per iniciar el banquet; i al darrera de les parelles, la resta de taules, tot amb una excel·lent organització; ens acostem per triar entre pollastre, porc, el típic thieboudienne ben picant, arròs blanc, salsa de ceba, amanida i patates fregides. Al cap d'una hora, ens vam escapar per anar a descansar, i gaudir del silenci, ja que compartim la taula amb un altaveu enorme, que pràcticament ens impedeix parlar i ens deixa una mica sordes, després de viure, en primera persona, un gran triple casament senegalès. Un altre dia intens, completat amb una bonica posta de sol que ens guia en el nostre agradable passeig entre vaques, cabres, rucs, baobabs, acàcies i mangos.
Diumenge, 16 de febrer del 2025
Descans relatiu
Avui no hi ha previst tant d'enrenou com darrerament, com a mínim per a mi; no pas per a Eva i Lola, que aprofiten el final de la seva estada, per continuar la immersió a la vida i cultura del país. A dos quarts de nou, puntual, malgrat el vespre de la celebració del casament, arriba Maurice, per iniciar una última excursió. Aquesta vegada exploren el nord, fins a la frontera amb Mauritània, per descobrir Saint Louis, declarada patrimoni de la humanitat pel seu pintoresc centre històric colonial, i acaben la jornada gaudint de les dunes i els paisatges del desert de Lompoul. Demà, després d'esmorzar, aniran cap a Dakar, on han quedat amb uns amics, abans de tornar a Espanya, així que Hortensia ve a acomiadar-se i agrair-los la visita i la col·laboració. Avui, menjaré a casa seva, però abans aprofito per alliberar tres testos, trasplantant-ne el contingut a terra, i preparar-los per plantar els esqueixos de la figuera que vaig preparar fa gairebé dues setmanes i que vaig deixar en un armari, dins d'una bossa de plàstic, per accelerar-ne la germinació i assegurar-ne la reproducció. També trec de l'armari els germinats de llenties, perquè rebin llum i canviïn el color, i es tornin verds, gràcies a la clorofil·la. Han anat molt millor els del paper absorbent; els plantats a terra, haurien d'estar igual de grans, però intueixo que els ha faltat aigua ja que, en ser pràcticament sorra, els deu fer falta més reg per mantenir la humitat necessària per desenvolupar-se. Després del dinar, Hortensia m'acompanya per parlar amb un veí artista i demanar-li que faci dues plaques, una amb la inauguració de l'escola i una altra amb aquesta ampliació, i també la tela per agrair a Mans Unides la feina feta. Ell recomana pintar primer la placa amb pintura acrílica blanca perquè quedi millor i sigui més fàcil treballar, i acordem entre tots el disseny final. Tot aclarit, ens dediquem a organitzar millor les coses que té per vendre als hostes, fins ara oblidades al final del passadís, donar-los més protagonisme i visibilitat, i posant-hi tots els preus. I abans que Hortensia se'n torni, per a la pregària de les set, compartim amb les dones i els seus fills, el meu últim reg vespertí de l'hort d'aquest viatge, ja que demà, a aquesta hora ja estaré camí de l'aeroport.
Dilluns, 17 de febrer del 2025
El final de l'estiu ha arribat… i jo me n'aniré
Tot arriba i tot passa. El meu curt estiu arriba al final i aquesta nit torno, altra vegada, a l'hivern barceloní. Enrere queden setze dies difícils d'oblidar, plens de somriures còmplices, d'esforços gratificants i de resultats motivadors. Passo les meves últimes hores a Sanghé intentant tancar tots els fronts oberts, en una jornada contrarellotge, de la qual no en surto gens victoriosa. Aclareixo amb Jana els comptes dels pollastres, anotant el desglossament de les vendes a les dones, els imports abonats i els que estan pendents de cobrament. Després, abans de posar-me amb els comptes de l'escola i de la congregació, em dedico a plantar els tres esqueixos de figuera, amb l'esperança il·lusionada d'obtenir arbres nous, que acompanyin el que va portar Hortensia des d'Espanya i que vam plantar a la casa fa dos anys, i amb la confiança que aviat ens regalin fruits abundants i deliciosos. Em reuneixo amb Hortensia a l'escola, després anem a casa a dinar i a continuar els comptes, per intentar deixar-los actualitzats, encara que aviat accepto que no aconseguiré derrotar el rellotge, que avança inexorable, i torno cap a casa a preparar la maleta per desar-hi totes les coses que deixo aquí per a la meva propera estada, i per a omplir la motxilla amb les poques coses que m'emporto. Com a deures, em queda acabar tots els comptes i enviar-los per correu electrònic. A dos quarts de set, Ibrahima em porta a l'aeroport, i poso fi així a un altre viatge emocionant i enriquidor.
