Senegal 2023 Llar d'infants

Tercera aventura immersa en el sempre fascinant i acollidor Senegal. Volem cap a la calor de la seva gent i la llum dels seus paisatges, amb el cor ple d'il·lusions i esperances. I tornem amb les motxilles curulles d'experiències enriquidores i records inoblidables que ens acompanyaran i guiaran en el nostre particular i emocionant camí per la vida.

Dissabte, 4 de novembre de 2023

Barcelona - Sanghé - Senegal

Migdia del dissabte 4 de novembre, just comença a presentar-se la tardor a Barcelona i tornem a viatjar a l'estiu intens de l'agost català. Ens trobem en l'aeroport, la Rosa Maria, la pediatra que vaig conèixer a Sanghé al maig de l'any passat, la Miriam, una mare del col·legi compromesa i desitjosa de viure una experiència inoblidable, la Clara, una jove infermera que havia estat pacient de la Rosa María i jo. Les quatre amb la il·lusió desbordada i les ganes insaciables de submergir-nos en un món diferent i espectacular. També ens trobem amb en Manu, un empresari vinculat al món sanitari i l'Alba, una odontòloga, que van cinc dies al Senegal a preparar futures campanyes de salut bucodental. A través de l'Hortensia ens vam posar en contacte telefònic i vam descobrir que casualment viatjàvem en el mateix vol i compartirem la primera nit a la casa de voluntàries de Sanghé. Les cinc hores del viatge se'ns passen volant, parlant i planejant futurs projectes, i, sobretot, coneixent-nos millor. Aterrem puntuals, just abans de la posta del sol, a dos quarts de set, hora local. Ens podem connectar amb el wifi de l'aeroport per a avisar de la nostra arribada, l'Ybraim ja ens espera fora, però el control de passaports és lent i com estàvem al final de l'avió triguem més d'una hora a passar. A la casa ens espera la truita de patates de Jana, preparem una amanida i allarguem l'agradable sobretaula. Internet no funciona i la intensa calor acumulada a les habitacions que no aconsegueixen mitigar els ventiladors, fa que ens costa dormir, però finalment caiem als braços de Morfeo després d'un llarg i intens dia.

Diumenge, 5 de novembre de 2023

Reserva Natural de Bandia

Els impressionants sons de la naturalesa local ens retornen a l'activitat abans que la llum inundi les nostres habitacions. Els galls, els rucs, centenars d'ocells i l'anomenada a l'oració de la mesquita pròxima formen una orquestra perfecta que sona a música celestial i ens regala un despertar meravellós que ens recorda on ens trobem. Pugem al terrat a contemplar la primera sortida del sol, impressionant com sempre i a veure les vistes i els canvis als voltants, ens decep l'estat de l'hort, tan diferent de l'última vegada que el vam veure al març, abandonat, suposem que perquè en l'època de pluges se centren en les seves pròpies collites de mill i cacauet i deixen de costat els treballs de l'hort. Baixem a desdejunar i continuem compartint experiències amb en Manu i l'Alba. Sobre les deu els vindran a buscar per a continuar amb el seu projecte, mentre que nosaltres quedem amb Ybraim a les nou per a anar a la reserva natural de Bandia i continuar submergint-nos en la naturalesa africana, impressionant com sempre, seguint el rastre dels micos, els estruços, les zebres, les girafes, els antílops, els rinoceronts… De tornada a casa per a menjar, comprem mel en un dels llocs que en venen al costat de la carretera. Quan arribem a casa, ajudem a la Jana a acabar de preparar el cuscús amb la salsa de ceba i el pollastre rostit. Li preguntem si havia preparat el cuscús de mill tal com ho fan aquí i ens va dir que no, que era el cuscús de blat comprat, li demanem si un altre dia el podria fer de mill i ens va convidar l'endemà a sopar a la seva casa per a degustar-ho. Després d'una llarga sobretaula sota el ventilador del menjador ens dirigim a casa de les germanes per a saludar-les i solucionar la connexió del wifi. Allí tampoc tenim connexió i Rosa Maria ha de connectar-se durant tota la setmana de 15.00 a 17.00 per a realitzar un curs important, així que hem de solucionar-ho. Ens passejarem pels voltants mentre les germanes pregunten a l'Hortensia. Passem per un petit cementiri sota uns arbres enormes, per l'institut i les seves pistes de futbol i bàsquet, on veiem a prop, com acumulen les plantes de cacauets per al seu assecat abans de la recol·lecció dels fruits (unes dues setmanes depenent del sol) i acabem a l'església, on entrem hipnotitzades per la música dels tambors i ens unim a l'èxtasi de les cançons, balls i pregàries. Les germanes ens acompanyen a casa per a recarregar el nostre wifi, però no hi ha manera, després de diversos intents i haver de sortir de la casa per a aconseguir cobertura, finalment aconsegueixen finalitzar la recàrrega i podem tornar a connectar-nos amb l'exterior. Preparem el sopar i donem per finalitzat aquest primer dia ple d'emocions i enriquidores experiències.

Yassa de peix

Dilluns, 6 de novembre de 2023

Revisió de tots els nens de la llar d'infants

Avui comencem el nostre principal treball, la revisió de tots els nens de la llar d'infants. Hi ha tres classes, els petits de 2-3 anys, els mitjans de 4 i els grans de 5. L'Hortensia ja ha parlat amb les professores perquè alliberin una classe per a fer les revisions, però decidim que és millor fer-les a una de les consultes del dispensari, així que la Miriam i jo ens encarreguem d'anar a buscar i retornar els nens i de vestir-los i desvestir-los perquè la pediatra i la infermera puguin fer més ràpid el seu treball. Formem un gran equip i aconseguim revisar a tots els nens de la classe dels petits, en total 23 i encara que a dues nenes els intercanviem la roba i alguns, sobretot nens, ploraven desconsoladament, el matí va transcórrer sense sobresalts i amb l'agradable sensació que els nens gaudeixen, en general, de molt bona salut. Tan sols detectem una bronquitis, dues nenes amb taps en les oïdes, alguna càries i una altra nena que no camina correctament, possiblement les sabates amb dos dits de taló que porta malgrat els seus 3 anys d'edat, igual que moltes altres nenes, no ajuden res. Margot, la llevadora del dispensari va aprofitar la presència de Rosa Maria perquè revisés a un nen petit amb el coll molt inflat, sobretot el costat dret, possiblement per parotiditis epidèmica, una infecció vírica per a la qual va recomanar la prescripció de ibuprofè i que tornés el dimecres per a seguir la seva evolució. Acabem just a l'hora de la sortida dels petits de la guarderia i ens sorprèn que només hi ha una mare esperant, la resta de nens caminen sols, en grups formats per veïns i germans, cap a les seves cases. A casa ens espera el típic i deliciós yassa de peix (arròs amb salsa de ceba i peix a la graella). A les tres, la Rosa Maria va poder connectar-se per a començar el curs i encara que la connexió no és molt estable i va estar bastant temps desconnectada, el temari del mateix és molt interessant per al desenvolupament del seu treball i espera que els pròxims dies pugui aprofitar-lo millor. Quan la calor afluixa, decidim sortir a fer una passejada i llavors la Rosa Maria no troba la ronyonera on porta el passaport i tots els diners i pensa que segurament la hi haurà deixat en el dispensari, així que anem ràpidament cap enllà i efectivament, allí estava, tal qual l'havia deixat. Després de l'esglai, prosseguim el nostre petit passeig pels voltants, observant la vida del poble, molts joves jugant al futbol, la meitat descalços, tres dones traient aigua d'un pou d'uns 30 metres de profunditat, mentre al davant un grup de nois estaven asseguts tranquil·lament, mirant el mòbil, rucs menjant, cavalls, cabres, galls… Tornem a casa per a recollir una llimonada que hem preparat, una bossa de regalèssia sense sucre i una tauleta de torró de festuc i ens dirigim a la casa de la Jana. Aquí, el normal és que convisquin diverses generacionsan la mateixa casa familiar, els avis amb els fills i els néts. Aquesta és la casa dels sogres de la Jana on viuen també diversos fills amb les seves joves i molts néts. Al pati tenien preparada una taula amb cinc cadires, volíem integrar-nos en un sopar familiar però ja vam veure que no anava a ser així, al final vam menjar a la taula al costat de la filla major de la Jana, una cosina seva, totes dues de 16 anys i la Jana, mentre la resta de nens i adults soparien més tard. Van portar el cuscús de mill, que és bastant més fosc que el de blat i sembla sorra fina. En tirar-li l'aigua bullent i absorbir-la, es forma una pasta amb la textura de sorra mullada, damunt de la qual van posar un estofat de carn i verdures. Estava ben bo, després repartim trossets de torró per a tots i sembla que a la majoria els va agradar, encara que algun nen i algun adult el va escopir dissimuladament. El millor de la vetllada va venir després, quan, després de trencar el gel, acabem ballant intentant seguir el ritme dels més petits. No triguem a retirar-nos a descansar, després de convidar a tots els nens a que vinguin a jugar demà a la tarda a la nostra casa.

Dimarts, 7 de novembre de 2023

Visitant el mercat artesanal

Avui havíem pensat anar a Sally, a visitar el centre de salut del qual ens va parlar en Manu i reunir-nos amb ells i amb el responsable del mateix per a estudiar una possible col·laboració, però finalment ahir a la nit, vam decidir que aniríem un altre dia o contactaríem per telèfon. Canviem Sally per Thiés, on pensem arribar en l'autobús local que surt a les 08.00. Mitja hora abans ens dirigim cap al centre, no sabem exactament d'on surt, però els camins ja van plens de nens i adults que van a escola i a la porta de la mateixa ens trobem a l'Ybraim que ens comenta que ell pot acostar-nos ja que ja ha finalitzat la ruta de recollida dels nens i en ser dimarts, es queden a menjar i no tornen a casa fins a les cinc. Ens dirigim llavors en el minibús del col·legi a Thiés, admirant el paisatge encara verd per la proximitat de la fi de les pluges, quan ja a l'entrada de la ciutat, ens para la policia, segurament en detectar la nostra presència. Li demanen a l'Ybraim la documentació i que baixi de l'autobús, jo li dono 1.000 cfas que guarda entre la documentació per si serveix per a evitar una multa, com feia en Jack, el nostre guia de l'any passat. Però aquesta vegada no vam tenir sort, va tornar amb els 1.000 cfas i una multa de 10.000 per portar el parabrisa escardat per diversos llocs, que hem d'anar a pagar a la comissaria. Prosseguim la nostra visita dirigint-nos al gran mercat, comprem algunes teles precioses i passegem entre els centenars de llocs de fruites, verdures, peix, carn, espècies, roba, sabates, productes de neteja i tot tipus d'articles. Després passem pel mercat artesanal on comprem algun dels preciosos records que venen les poques tendetes que estaven obertes, i finalment anem a la comissaria a pagar la multa abans de tornar a casa i comprar una gran síndria i algunes mandarines. Quan arribem al col·legi, encara són les onze, i els nens estan a l'esbarjo, molts menjant ganxets que compren allí mateix i algunes mares ja estan preparant el menjar dels més de 300 nens i dels professors. Malgrat l'agobiant calor, volem passejar una mica i acabem comprant unes mongetes que estaven separant unes nenes enfront de casa seva. Havent dinat i del curs de la Rosa Maria, comencem amb la poda del jardí, mentre esperem que arribin els nens a les sis, com havíem quedat, però com a dos quarts de set encara no han aparegut, ens anem a passejar, gaudint dels baobabs i de la posta del sol.

Baobab

Dimecres, 8 de novembre de 2023

Revisions al dispensari

Ens aixequem aviat i fem un llarg passeig abans d'esmorzar i dirigir-nos cap al dispensari a prosseguir amb les revisions. La mare amb el petit de les galteres ja ens espera, la Rosa Maria ho examina, però segueix preocupada per a la seva evolució, ho torna a citar el divendres i li recepta antibiòtic per la sospita que l'origen pugui ser bacterià. Prosseguim amb dues nenes de la classe dels petits que havien faltat el dilluns i una altra que just avui era el seu primer dia i després comencem amb la classe dels mitjans, revisant a 18 dels 40 nens de la llista. La majoria continuen gaudint de molt bona salut, encara que ja es veuen més ferides, sobretot a les cames, algunes de les quals necessiten cures diàries i algun cos estrany (un tros de fusta) en una oïda. També revisem al nen de la bronquitis i estava tan bé que pensem que ens havíem equivocat de Paul, ja que n'hi ha dos a la classe, però la professora ens confirma que no. Havent dinat, mentre la Rosa Maria es desespera amb la connexió a internet per a seguir el seu curs, nosaltres plantem les llavors que hem portat amb l'esperança de veure alguna planteta abans del nostre retorn i comencem a podar un dels llimoners. Després ens aventurem a anar a Peleo, a uns cinc quilòmetres de distància, però bastant menys àrid que Sanghé, en ser una zona amb més aigua disponible. Just abans d'arribar hi ha diversos camps amb arbres de mango immensos i uns enormes i espectaculars baobabs amb els seus abundants fruits a l'abast de la mà. Hem llegit que té moltes propietats, així que agafem un per a tastar-ho. Arribem fins al terreny de l'Henry, però no hi havia ningú i com ja era tard, tornem abans que ens eixampi la nit pel camí. Per a sopar preparem algunes de les mongetes que vam comprar ahir i que portaven en remull 24 hores, juntament amb verdures i ens van semblar delicioses. I abans de ficar-nos al llit, reparem un petit aparell portàtil per a mesurar l'hemoglobina que tenien al dispensari ple de pols, aparentment nou, però que no usen perquè creuen que no funciona correctament. En encendre-ho dona un error d'òptica bruta i mirant les instruccions en anglès veiem que falta una peça per a fer la neteja recomanada com a mínim una vegada al mes. Improvisem i aconseguim netejar-ho amb el mànec d'una cullera i paper de cuina i encara que en un principi se'ns queda un tros de paper dins, l'aconseguim treure amb unes pinces. Quan ho tornem a encendre ja no surt el missatge i en provar-lo, els valors que obtenim són raonables, entorn de 10-11 i no 2-3 com deien que els sortia al dispensari.

Dijous, 9 de novembre de 2023

Entre el dispensari i la llar d'infants

Tornem a passar el matí entre el dispensari i la llar d'infants, recorrent els metres que els separen acompanyades de nens de quatre anys que, tímids, ens donen la mà mentre caminem sobre la sorra de platja i intentem no oblidar el nom de cadascun d'ells, sobretot quan portem a alguna de les quatre parelles de bessons, diverses idèntiques. Una vegada a la consulta, la pediatra i la infermera, apunten la història de cada nen en un full d'una llibreta, la talla, el pes, i tot el que creuen rellevant de l'exhaustiva revisió. Primer realitzen les cures dels dos nens amb ferides, un en una orella i l'altre en el dit gros del peu i a la cama i després ens dona temps d'acabar els 22 nens que falten per a completar la classe dels mitjans i de realitzar el test d'hemoglobina al nen amb sospita d'anèmia, per a descartar-la. Almenys la sospita d'ahir ha servit per a tornar a posar en funcionament un aparell nou que pot ser molt útil i que estava desaprofitat acumulant pols. A la una, ens acomiadem dels nens que tornen a casa, uns pocs caminant, uns altres en el minibús de l'escola i la majoria, en el bus local, com ja ens havia comentat l'Hortensia, que, per fi, està a punt d'aterrar després de gairebé tres mesos a Espanya i un canvi de vol per a poder realitzar totes les proves mèdiques que li van sol·licitar. Passades les cinc, ens vam acostar a donar-li la benvinguda, però està descansant a l'habitació, així que fem una passejada fins al camp de básquet, on ens trobem amb els nois dels cacauets que ens animen que omplim una bossa per a nosaltres i ens conviden a uns cacauets que cuinen en una petita foguera al terra. De tornada, xerrem una estona amb l'Hortensia i tornem a casa amb un fuet que ens ha portat i que l'assaborim per a acompanyar el nostre sopar de fideus xinesos amb amanida de moringa, tomàquet, pastanaga, ceba i pebrot.

Divendres, 10 de novembre de 2023

Retorn a l'activitat a Sanghé

Últim dia de la setmana de revisions, ens queda la classe dels grans, cada vegada són més, però també més independents i podem avançar més ràpid. Entre les tres, gairebé acaben la llista dels 47, a més de visitar als que necessiten cures i al petit de les galteres al qual finalment decideixen injectar-li antibiòtic i ho tornen a citar per al dilluns. Mentrestant, jo acompanyo a sor Hortensia en el seu retorn a l'activitat a Sanghé, ja té ganes de posar-se en marxa, per fi i ens dediquem a gestionar i dinamitzar diversos projectes. Primer passem pel col·legi on els nens i els professors li fan una gran rebuda, després avisa al lampista perquè revisi el dipòsit d'aigua de la nostra casa, ja que li comentem que cal emplenar-lo molt més sovint que altres vegades i això que l'hort no està en funcionament i a més a l'habitació del fons hi ha goteres per l'aigua que filtra del terrat. Efectivament, el dipòsit de plàstic té un gran forat i cal canviar-lo. A primera hora crida a Demian per a avançar en el projecte de construcció del pou que, per fi, gràcies al finançament d'Ajudantajudar, podem fer realitat, i a mitjan matí ens trobem amb ell, decidint on seria la millor ubicació per a perforar-lo i per a construir el galliner que també volem posar en marxa. Acordem que a la tarda vindrà amb un expert per a assegurar l'existència d'aigua i triar la millor ubicació. En Demian i l'Hortensia van a solucionar altres problemes a la casa de les germanes, mentre jo acompanyo al noi que porta el nou dipòsit a la nostra casa i després a la casa de les germanes per a pagar-li els 115.000 cfas que costa. Una vegada acabades totes les gestions, torno al jardí de les germanes a reprendre la poda dels nombrosos arbres fruiters. A les tres, quedem amb sor Hortensia per a acompanyar-la a Thies, primer a una oficina de Western Unió a buscar un donatiu enviat des d'Espanya i després a comprar fruita, verdures i menjar en el gran mercat i algunes peces per a canviar el dipòsit, que falten i tornem just a temps perquè l'Hortensia arribi a la missa de dos quarts de set. Quan arribem a casa, ens trobem amb la Rosa Maria que s'havia quedat per a assistir a l'últim dia del curs i ens comenta que havia vingut Demian amb l'expert, que va assegurar que, en els terrenys de darrere de la casa, on està l'hort, trobarem aigua sense problema. Sortim a passejar abans que es faci fosc, però volem aprofitar el cap de setmana per a visitar algun lloc i tornem ràpid per a organitzar-ho, mentre preparem el sopar. Entre missatges i trucades, de sobte, en trencar un ou per a fer una truita, explota, escampant les restes grises per tota la cuina i un deixant una pudor insuportable a ou podrit. Després d'una neteja profunda amb lleixiu podem sopar, per fi, i concretar l'excursió per al cap de setmana, finalment visitarem un parc natural prop de Gàmbia.

Dissabte, 11 de novembre de 2023

Toubacouta

Ahir vam anar a dormir tard i avui a les sis del matí hem quedat davant del col·legi amb el taxi que ens portarà al delta de Saloum, patrimoni mundial des de 2011. Sortim puntuals i passem les cinc hores del trajecte previstes, deixant-nos impressionar pel paisatge africà i descobrint amb Mamadou una mica de la diversitat cultural. Des de l'horror dels talibé, els nens que les famílies molt pobres confien a un mestre corànic perquè s'ocupi de la seva formació religiosa, però que acaben condemnats a passar el dia demanant almoina per a lliurar-la al seu mestre, fins a la història de l'ètnia Peul, els nòmades que viatgen per tot el país amb un ramat enorme de vaques, instal·lant un campament per una temporada en el centre d'una zona on dormen i les dones fan el menjar, mentre ells condueixen el ramat de forma circular perquè s'alimentin de l'herba i netegin el terreny. Arribem finalment a Toubacouta, on ens espera en Carlos, el nostre guia, que ens acompanya al nostre bonic hostel, la Kora (un instrument musical típic), regentat per un simpàtic senegalès que va estar treballant alguns anys a Suïssa i al seu retorn el va posar en marxa. Una vegada instal·lades, recorrem amb en Carlos el passeig principal franquejat per enormes ceibas, fins a arribar a la zona dels embarcadors, fem les primeres fotos dels manglars, passegem per les botigues d'artesania i acabem en un hotel amb unes vistes espectaculars, degustant un suc de baobab que ens va semblar boníssim per 1000 cfas. Anit, mentre negociàvem amb en Carlos, ens va proposar rebaixar 25 euros per persona i fer els menjars a casa seva, la qual cosa ens va semblar genial per a submergir-nos totalment en els costums locals, així que ens acompanya a casa on la seva dona i la seva cunyada han preparat un deliciós arròs amb peix. Ens asseiem en uns petits tamborets de fusta o al terra al voltant d'una gran safata amb tota la família i el xofer i mengem a ranxo, com ho fan habitualment. Després tornem a la zona de les botigues fins a tres quarts de cinc, l'hora acordada amb en Carlos per a iniciar la primera excursió en piragua. Ve acompanyat del seu fill petit, que just avui compleix deu anys i passem dues hores gaudint de l'immens delta i els seus múltiples braços de mar que semblen no tenir fi, separats per frondosos boscos de manglars. El nostre guia és un expert ornitòleg que coneix tots els ocells de la zona i ens instrueix mentre l'embriagador paisatge ens hipnotitza. Escoltem atentes, les seves interessants explicacions que acaben contemplant el dormidor d'ocells, uns manglars on es reuneixen els ocells quan cau el sol per a passar la nit. L'espectacle és meravellós i posa punt i final a una excursió excel·lent. Tornem a sopar amb la família de'n Carlos, aquesta vegada, en plats individuals, espaguetis amb carn i patates estofades i per a celebrar l'aniversari del més petit, una mica de pastís. A les nou, havíem quedat en una de les botigues per a prendre un te senegalès, estem cansades, però ens ve de gust tastar-lo, així que fem un últim esforç i ens acostem al punt de trobada, tot està tancat i no hi ha ningú. Fem mitja volta, però a mig camí ens atura una moto amb el noi que havíem quedat i ens convenç perquè tornem a la seva botiga, acceptem pensant que seria un te ràpid, però és tot un ritual que sembla no tenir fi i s'allarga, mentre gaudim d'una agradable conversa esquitxada de rialles i històries interessants. El noi ens explica que prové d'una família nòmada i s'ofereix a acompanyar-nos la setmana vinent al nord del país per a integrar-nos en un campament nòmada i viure l'experiència en primera persona.

Diumenge, 12 de novembre de 2023

Illa de Sipo

Ens desperta l'alegre cant dels ocells, reposem forces amb un complet esmorzar a base de pa recent fet en el forn de llenya del propi hostel i que ja vam tastar anit en arribar, amb mantega i melmelades també d'elaboració local, de baobab i de mango, ou dur i cafè o te. A les nou iniciem el nostre segon passeig entre els manglars, acompanyats només per l'agradable brisa, els acolorits ocells i l'espetec de les abundants ostres enganxades a les arrels dels manglars en obrir-se. Igual que ahir, vam desembarcar a terra ferma i guiades per les explicacions de'n Carlos descobrim l'illa de Sipo i la història de la seva reina. Per aquesta zona hi ha més varietat d'arbres, entre els quals destaquen els d'anacards, que, en tot just dos anys, comencen a donar fruits i no necessiten molt reg, amb una o dues vegades a la setmana és suficient. Aconseguim comprar un petit arbret d'un viver familiar amb l'esperança d'obtenir una gran ombra i abundants fruits a Sanghé. Tornem a gaudir del menjar familiar, avui arròs amb pollastre i verdures i a les tres ens dirigim amb cotxe cap a un petit poble pescador a una hora de camí. Visitem el major arbre de Ceiba del país, l'embarcador, la zona on assequen el peix fumat i on reparen les barques, abans d'iniciar el camí de retorn a casa a dos quarts de sis. Aquesta vegada no trobem tants camions i realitzem un petit trajecte per autopista, la qual cosa ens permet arribar a casa abans de les onze.

Dilluns, 13 de novembre de 2023

Llar d'infants i poda

Mentre estàvem fora van canviar el dipòsit, però en arribar ahir, no teníem aigua. A primera hora aconseguim tornar a gaudir de l'aigua corrent i reprenem les nostres activitats, acabem els deu nens que faltaven de la guarderia i seguim amb les gestions de casa nostra, retirant el gran arbre de mango que havia caigut pel vent, segurament degut al seu feble estat, a causa dels tèrmits, prosseguim amb la poda dels llimoners que el franquegen i revisem el funcionament de la bomba per a aconseguir que es pari quan el dipòsit estigui ple i evitar que s'espatlli. Ahir a la nit va arribar Mercedes, la pediatra de Madrid que ve tres vegades a l'any a revisar a tots els nens del col·legi i aprofitem la seva presència, per a comentar-li el cas de la nena de l'últim curs de la llar d'infants que, amb tot just un any, va sofrir una cremada greu que la va mantenir molt de temps hospitalitzada a Dakar i de la qual arrossega seqüeles, sobretot a la cara i al braç dret. Malgrat les seves limitacions, continua usant la mà dreta per a tot, però creiem que és important, almenys, realitzar una reconstrucció del nas, pràcticament desaparegut. Les dues pediatres valoraran a la nena demà a primera hora i estudiaran la millor opció per a abordar el seu cas. A dos quarts de quatre, un taxi recull a Miriam per a portar-la a l'aeroport, posant fi als seus deu dies d'immersió a la vida senegalesa i d'experiències inoblidables i a la nit arriben dues voluntàries de Mans Unides i s'instal·len a casa nostra, construïda per la seva organització, les dues primeres nits. Tenen una atapeïda agenda per a visitar els seus projectes escampats per tot el país i el dimecres tenen previst la inauguració de la classe d'informàtica de l'escola.

Dimarts, 14 de novembre de 2023

L'ètnia dels Peul

Avui ens aventurem a conèixer de prop als Peul, els nòmades i ramaders que recorren quilòmetres a la recerca d'aliment per als seus ramats de vaques i ovelles. Tenen un campament base en el nord del país, on viuen en l'època de pluges i ara comencen la seva vida realment nòmada. El nostre guia, Kebasow, és descendent del poble Peul i encara que, quan tenia set anys, els seus pares van decidir instal·lar-se a Toubacouta i abandonar aquesta vida, encara té família que continua sent nòmada. Tenim previst menjar aviat per a poder arribar al nostre destí abans que caigui la nit i aprofitem el matí integrant-nos a la vida senegalesa, assecant fulles de moringa que després usen per a cuinar, plantant els arbres d'anacards, esperant que puguin sobreviure al llarg viatge i regant les llavors que plantem (de moment només han sortit els espinacs). Jana passa el matí fent trenetes a la Clara i l'Hortensia ens ensenya el tancament del terreny de les dones on fan la melmelada de mango que estan acabant de construir. Havent dinat ens posem en camí, passem per Touba, famosa pel seu cafè i per ser la ciutat santa del muridisme, una de les germanors islàmiques sufís més esteses i que al Senegal reuneix més d'un terç de la població, per Dahra, una petita ciutat amb un gran mercat setmanal i finalment arribem a Mbeuleukhe on passem la nit i visitem l'institut al qual acudeixen més de 500 nens del poble i dels voltants i parlem amb els professors que ens exposen les seves necessitats.

Dimecres, 15 de novembre de 2023

Cap al campament nòmada

A les vuit comencem a caminar cap al campament nòmada per a sortir a l'encontre del germà de Kebasow que ens ve a buscar amb una calesa. Aviat pugem a una pickup que ens acosta fins al pou on hem quedat i esperem la seva arribada mentre observem els carros tirats per tres o quatre rucs que venen a carregar aigua i els ramats de bestiar passant al nostre costat i el nostre guia intenta reparar el seu telèfon que ha deixat de funcionar. A les deu es retroben els dos germans, Mamadou visita a vegades a la seva família en Toubacouta, quan passa amb el bestiar, però Kebasow fa més de quinze anys que no venia per aquí. Passem les següents dues hores al trot, hipnotitzades pel paisatge i sense acabar-nos de creure el que estem vivint, parem en un petit oasi per a fer alguna foto i continuem fins al poblat. Allí només queden algunes dones i nens, ja que la resta va iniciar la transhumància el dilluns. Per a menjar preparen un deliciós arròs amb pollastre quilòmetre zero i aquesta vegada no tenim cullera, així que intentem imitar-los, encara que ens falta molta pràctica i a més de cremar-nos les mans, no aconseguim que es compacti i no ens caigui com fan ells. No estan molt acostumats a veure forasters i els nens, tímids, van agafant confiança a poc a poc, encara que els costa comprendre el funcionament del tres en ratlla improvisat que dibuixem a un paper. A més, no podem comunicar-nos ja que no parlen francès, tan sols la seva llengua materna i tampoc van a escola, pel que ens explica en Kebasow, que fa de traductor. Ens transmeten el seu desig de tenir una escola al poblat perquè tots els nens d'allí i dels voltants puguin accedir a l'educació, ja que ara haurien de desplaçar-se uns 30 quilòmetres, la mateixa distància que per a arribar al dispensari més pròxim. A les cinc tornem a pujar al nostre carro per a acompanyar a Mamadou a unes noces en el campament veí, on la núvia s'acomiada de tots i rep regals per a passar a viure amb la família del nuvi en un altre poblat pròxim. A la nostra arribada comença la música dels tamtams i alguns convidats salten al centre i animen la vetllada entre vítores i aplaudiments, després les dones lliuren els seus regals a la mare de la núvia i quan fosqueja, just quan ens anàvem, una pickup repleta de convidades trasllada a la núvia, al seu bebè i a la seva mare a la casa del nuvi on es realitzaràn les veritables noces i continuarà la festa. A la nostra arribada ja tenim el nostre llit preparat sota les estrelles i la tímida lluna i havent sopat, ara sí, amb cullera, repassem totes les increïbles vivències del dia, abans de caure en el regne dels somnis, ben tapades amb la manta. En conèixer l'existència dels Peul i al guia que ens podia acostar a la seva realitat, decidim que seria interessant visitar-los, una vegada finalitzat el nostre treball a la llar d'infants, per a detectar possibles necessitats mèdiques. Després d'una primera valoració, semblen gaudir de bastanta bona salut, encara que detectem dues dones majors a les quals caldria operar de cataractes i a les quals gestionarem la seva intervenció la propera vegada que vinguin els oftalmòlegs espanyols que operen a l'hospital de Sant Joan de Déu de Thies.

Dijous, 16 de novembre de 2023

De nou pujats al carro

Abans que comenci el dia ja estem de nou pujats al carro, iniciant el camí per a unir-nos a la resta del grup nòmada. Contemplem el preciós sol, apareguent sobre els pocs baobabs de l'horitzó, que ara a penes escalfa, però que en unes hores ens abrasarà i del qual ens amagarem sota les poques ombres dels petits arbres de l'assentament. Al migdia, la temperatura ronda els 40 graus mentre que de matinada cau a la meitat. Ens creuem amb algun carro i ramats de cabres i ovelles abans d'arribar a Dahra, la capital de la província, on esmorzem, tant nosaltres, com el cavall, comprem peix i verdures per al menjar d'avui en el mercat i prosseguim el nostre trajecte, fins a trobar el campament disseminat al voltant dels petits arbres i al recer de les seves pobres ombres. Ens instal·lem amb la família de'n Mamadou, la seva jove dona amb la qual s'emporta uns 20 anys i els seus fills més petits, els dos últims bessons. En arribar, les nenes petites estan separant a les ovelles nounates, una d'elles, d'avui mateix, perquè descansin a l'ombra de l'arbre mentre els homes i els nens majors guiaran a la resta d'animals a la recerca de pastura i aigua. Les nenes també s'encarreguen d'anar a buscar la llenya i preparar el menjar, ajudant a les seves mares en tot el que poden. Compartim mitja jornada de la vida nòmada i sobre les cinc ens acomiadem i en Mamadou ens acosta a Dahra per a iniciar el nostre retorn, però poc després de sortir punxem una roda amb una branca punxeguda, avancem el més ràpid possible per a intentar arribar a la ciutat, però la roda ja està molt desinflada, li donem una mica de diners a Mamadou perquè pugui arreglar-la i sense poder acomiadar-nos veiem com s'allunya, mentre caminem cap a l'estació de taxis. El camí de tornada es fa llarg i arribem a casa passades les deu, cansades, però amb la increïble sensació d'haver viscut una experiència única i inoblidable.

Divendres, 17 de novembre de 2023

Projecte de l'institut de Mbeuleukhé

Encara amb les imatges dels últims dies gravades en les nostres retines, afrontem el penúltim dia de la nostra estada al Senegal amb la il·lusió d'ajudar a posar en marxa el projecte de l'institut de Mbeuleukhé. La Clara i la Rosa Maria passen el dia contactant amb els professors i ajudant-los a redactar i concretar el projecte, que, a la nit, envien a les responsables de Mans Unides amb l'esperança de poder fer-lo realitat. Finalment sol·liciten una biblioteca amb els llibres i diccionaris que creuen necessaris i la possibilitat d'oferir un menjar als alumnes, sobretot als molts, que recorren diversos quilòmetres diàriament per a assistir a les classes i que normalment no porten menjar. Paral·lelament continuem donant suport als múltiples projectes de Sanghé de la mà de sor Hortensia, mentre observem amb alegria com creixen algunes de les llavors plantades per a iniciar de nou el projecte de l'hort comunitari de les dones i amb preocupació, l'evolució dels dos arbrets d'anacards que vam comprar a l'illa de Sipo i que no sabem si sobreviuran.

Dissabte, 18 de novembre de 2023

Planificant futurs projectes

Sortim a fer l'últim passeig i a visitar la casa de les germanes abans que la calor es faci insuportable i passem la resta del matí preparant la motxilla i planificant futurs projectes, entre els quals, arreglar la teulada de la sala on assequen els sabons i que quan plou s'omple de goteres i tancar els terrenys comprats darrere del col·legi i el que usen per a fer l'educació física de l'escola. Parlem també amb Damien perquè ens passi fotos i vídeos de la construcció del pou, que té previst començar la setmana que ve, una vegada acabi els treballs en el local de les dones i que preveu finalitzar en un mes aproximadament. Hem quedat a dos quarts de quatre amb el taxi que ens portarà a l'aeroport i una hora abans arriben la Mercedes i l'Hortensia, per a acomiadar-se. S'acosten les quatre i el taxi no arriba, després de diverses trucades aconseguim contactar i sembla que s'ha oblidat i està a Thies, així que contactem amb el taxista que va portar la Miriam i que viu a prop i ens porta sense problemes. A dos quarts de vuit ens enlairem i a la una, hora espanyola, aterrem al Prat posant fi a un viatge plagat de moments emocionants i vivències enriquidores.