Senegal 2024 Informatització
_edited.png)
Cinc hores d'avió i vint-i-tres graus de temperatura separen dos mons totalment contraposats. Hem deixat enrere la sorra fina que es fica dins del calçat, la calor abrasadora que apreta durant les hores de llum solar, els baobabs imponents que delecten les nostres passejades, els somriures infinits dels infants que s'acosten a donar-nos la mà i dues enriquidores setmanes de les nostres vides, que quedaran gravades per sempre més a la nostra. Tornem amb la immensa gratitud d'haver pogut ser protagonistes d'aquesta increïble experiència fluint per les nostres venes i amb el desig fervent de retornar-hi aviat al nostre horitzó.
Diumenge, 24 de novembre del 2024
Barcelona - Sanghé - Senegal
Hortensia i Sanghé ens esperen altre cop. Deixem enrere la suau tardor de Barcelona per submergir-nos a l'intens estiu africà. Tenim al davant dues setmanes de treball solidari i immersió en la vida i els costums senegalesos que afrontem amb la il·lusió i l'emoció desbordant les nostres mirades. Enry repeteix experiència, l'esperen amb alegria i expectació al dispensari per contagiar-se de la seva saviesa mèdica i poder-la aplicar en la seva absència. El Josep, informàtic a punt de jubilar-se, afronta el seu primer voluntariat, feliç i emocionat, amb l'objectiu de programar i informatitzar la comptabilitat de l'escola i ajudar en tot el que calgui. Rosalía, metgessa de família al CAP d'Horta, que acaba d'arribar d'un trepidant voluntariat al Paraguai i amb enormes ganes de recollir més records inoblidables, ajudarà l'Enry al dispensari i s'encarregarà de les revisions dels infants de la guarderia. Ens acompanya també la Sara, una gran amiga de la Rosalia, que posarà a la nostra disposició,els seus coneixements financers i comptables, a més de la seva capacitat per a l'ensenyament i la paciència per donar suport als professors de l'escola. La darrera integrant del grup, la Cristina, que també és financera, amiga meva des de l'institut, no arribarà fins dijous, perquè no disposa de més dies de vacances, però això no impedeix que flueixi per les venes una emoció desbordant, tot anhelant desesperadament el moment d'afegir-se a nosaltres.
Aquests són els nostres plans per als propers dies, encara que, com sempre, ens adaptarem a les necessitats i les demandes d'Hortensia, tot assaborint cada vivència i convertint cada instant en un record únic i especial.
Dilluns, 25 de novembre del 2024
Primer contacte amb Sor Hortensia
Ahir vam trigar més d'una hora a fer els pocs metres que hi ha des de l'aparcament del minibús fins al peatge de sortida de l'aeroport. Hi havia un monumental embús de centenars de cotxes batallant, amb una paciència sorprenent, per fugir com més aviat millor d'aquella ratera que ens atrapava i ens impedia arribar, finalment, al nostre destí i a l desitjat descans. A casa, com sempre, ens esperava una gustosa truita de patates feta per la Jana, la nostra cuinera i, tot i que a l'avió ja ens havien donat sopar, estàvem afamats i la van devorar abans d'instal·lar-nos a les nostres habitacions per recuperar forces. No hem dormit gaire, perquè aviat ens sorprèn la sortida del sol i eixim a inspeccionar els voltants, passem per l'escola i arribem fins a la casa de la congregació on saludem Hortensia que està la mar de contenta de veure'ns per fi una altra vegada al seu país d'adopció. Tornem a casa per esmorzar i després de descobrir els nous projectes del pou i de la cria de pollastres anirem a visitar l'escola, el dispensari i l'escola bressol, abans de tastar el famós i deliciós yassa de pollastre. El termòmetre s'ha enfilat fins als 36 graus, i és per això que ens refugiem a la casa fins que baixa a uns nivells més suportables i llavors sortim a gaudir dels baobabs imponents, dels paisatges relaxants i de la posta de sol, després d'un primer contacte amb Hortensia per dissenyar el programa informàtic de la comptabilitat de l'escola.
Dimarts, 26 de novembre del 2024
A per feina!
Després de la presa de contacte de la jornada d'ahir, avui ens submergim plenament en les tasques que hem de dur a terme. La Sara passa el matí envoltada de petites bates blaves que s'afanyen a copiar les frases de la pissarra a les llibretes per després ensenyar-les-hi i que les corregeixi. Està donant suport a la classe dels més petits, on la professora, amb el nadó a l'esquena, controla els 70 alumnes de sis anys amb una facilitat inimaginable a Espanya. La resta del grup ens instal·lem a la classe del nivell mitjà de la guarderia. Allí improvisem una zona de consulta enganxant una cinta mètrica a la paret i convertint en llitera algunes de les seves petites taules. Ahir la professora ens va facilitar la llista, que ja tenim introduïda a l'ordinador i mentre l'Enry i la Rosalia van revisant els petits, jo m'encarrego d'introduir les dades i de vestir-los i desvestir-los. No pensàvem pas que poguéssim fer tota la classe, però anem agafant pràctica i amb l'ajuda de dos estudiants d'infermeria canadencs que s'incorporen quan acaben les visites al dispensari, anem revisant els 31 infants de P4 durant el matí. No constatem res greu, moltes càries, molts taps a les orelles, força úlceres, en cames sobretot, alguna hèrnia umbilical i en general els peus força plans, però res més. Mentrestant, Josep acompanya Hortensia a casa seva per revisar i instal·lar els ordinadors i les impressores que hi tenen. Quan tornem a casa, rescatem la Sara i recollim la llista dels alumnes de l'escola i els quaderns dels comptes per començar la nostra tasca comptable després de dinar. Com cada dimarts i dijous, avui és dia de menjador a l'escola; aquest curs, a diferència dels anteriors en què les mares dels nens s'anaven tornant, han contractat 4 cuineres que comencen a preparar el dinar a les 08:30 per arribar a temps i alimentar els 330 alumnes i els professors. Al final del dia estem contentes dels nostres avenços i anem a descansar per continuar demà amb energies renovades.
Dimecres, 27 de novembre del 2024
Pobres pollastres
Continuem les nostres tasques. Aquesta vegada el Josep acompanya la Sara al col·legi i continua esprement les neurones per avançar en el programa informàtic de la comptabilitat de l'escola, mentre que les doctores, amb mi d'auxiliar, tornem a la guarderia a revisar una altra classe. Avui ens ocupem dels més petits i es nota, perquè estan més espantats i ploren més. Tot i que hem d'anar més a poc a poc, com que només són 24, acabem aviat. Tampoc no trobem res greu; potser menys càries perquè són més petits, i un nen que té una gran cicatriu a la banda esquerra del pit i a l'esquena a causa d'una cremada. Passem per l'escola abans de dinar a casa nostra, amb la companyia de l'Hortensia, que ens ajuda a planificar el cap de setmana i la feina dels propers dies. A les cinc quedem altre cop amb ella perquè les doctores visitin un veí seu que li sembla que no està gaire bé i la té preocupada. Va estar hospitalitzat a l'octubre amb una insuficiència cardíaca i li van receptar deu medicaments diferents, però com que no tenia prou diners no els va poder comprar tots i justament els dos que li falten són els que més necessita; així que els van a buscar al dispensari per emportar-se'ls i a més Hortensia li deixa una mica de diners perquè pugui comprar-ne més quan els necessiti. Mentrestant, a la tarda, el projecte de la cria de pollastres continua el seu curs; els més grans ja arriben al final del seu cicle i les dones avisen el noi que els sacrifica per plomar-los i preparar-los per a la venda. L'hotel que els compra no els vindrà a buscar fins dilluns, però han decidit preparar-los avui i congelar-los perquè ja s'han fet molt grans.
Dijous, 28 de novembre del 2024
Revisions gairebé acabades
Passem el matí immersos en les nostres tasques, a l'escola i a la guarderia. Anem acumulant el cansament, i la calor fa que al final de la jornada del matí somiem amb la reparadora i merescuda migdiada. Els petits de l'escola van agafant confiança amb Madame Sara, com ell en diuen, i cada cop costa més que mantinguin la calma i l'ordre. En Josep no se separa del seu portàtil i continua programant a tota vela, vent en popa, mentre que jo intento no parar boja introduint correctament les dades que em dicten l'Enry i la Rosalia de les seves revisions simultànies. Quan arriba a la classe, la professora està tocant el djembe, un tambor típic africà, mentre els infants ballen al so de la música. No pensàvem pas tenir prou temps per acabar els 50 infants de la classe de P5, però com que es vesteixen i es desvesteixen tot sols, ha estat més ràpid i ho hem aconseguit, encara que vam haver d'apuntar els darrers a mà perquè s'havia acabat la bateria del portàtil i a la guarderia no hi havia electricitat. De totes maneres, demà hi tornarem per fer les revisions dels quatre nens que avui no han vingut i les cures d'algunes ferides que hem detectat. Vam quedar amb l'Ibraim que ens trobaríem a les sis, un cop ell ha acabat de portar els nens a casa, per anar a l'aeroport a recollir la Cristina, però com que no aterra fins a les vuit, passem per Thies per comprar menjar i tenir un primer contacte del gran mercat. Arribem amb temps a l'aeroport i després d'esperar una estona, recollim la darrera integrant del grup i tornem a casa, aquesta vegada sense problemes per sortir de l'aeroport.
Divendres, 29 de novembre del 2024
Mercat Central de Thiés
Després del passeig matinal perquè Cristina comenci a conèixer el paisatge, Hortensia ens acompanya a una botiga a prop de la plaça del mercat on venen unes teles precioses a bon preu i sense regatejar. Després, les doctores faran diverses visites a domicilis abans de passar per la guarderia per fer les cures de les ferides pendents i les revisions dels 4 nens que van faltar ahir, encara que només en poden fer dos, perquè els altres avui tampoc no han vingut. Passem pel dispensari; ja gairebé han enllestit les visites i tot just acaben d'atendre un part. El nounat dorm plàcidament i si tot continua bé, aquesta nit ja dormiran a casa seva. A l'escola, Cristina acompanya Madame Sara a la seva classe de 70 alumnes i Hortensia ens demana que l'ajudem a netejar i organitzar una classe, on ara dormen els treballadors que estan fent les obres del pis de dalt, perquè dilluns començarà a treballar la professora nova i la classe dels més petits es dividirà en dues classes de 35, començant així la segona línia de l'escola. Rescatem en Josep de la sala de professors, on porta tot el matí programant, i anem a dinar. A les quatre ens passa a buscar Ibraim per acompanyar-nos a Thies a visitar l'exposició d'un artista veí nostre i després tornar al mercat central i al mercat artesanal. Se'ns fa de nit i tornem a casa amb algunes compres i les característiques imatges, sons i olors gravades als nostres records.
Dissabte, 30 de novembre del 2024
Senegal en estat pur
A les vuit pugem de nou al nostre minibús, passem a recollir Hortensia i anem a conèixer la cultura i els paisatges autòctons. Ens adrecem cap a Bandia, a la reserva natural d'animals, tot gaudint de belles estampes de baobabs impressionants i d'esveltes acàcies. Flanquejant la deteriorada carretera, paradetes infinites que venen de tot, vaques amb banyes enormes, ovelles descansant a l'ombra, i homes, dones i nens esperant vendre els seus productes. Mentrestant, sobre l'asfalt, cotxes, motos, camions i carretes de mules o cavalls s'entrecreuen en sincronia, en un caos miraculosament ordenat. Bandia, increïble, com sempre, ens ofereix un passeig agradable i impressionant per la sabana a la recerca de girafes, zebres, antílops, estruços, búfals, micos, impales, gaseles i rinoceronts. Sortim embadalits de la bellesa del lloc i ens adrecem cap a l'hotel Blue Àfrica, darrere de l'hospital de Mbour, on ens han recomanat anar a dinar. Entrant al petit restaurant ens sorprèn un inesperat paratge paradisíac i ens penedim de no haver portat els banyadors. Assaborim el deliciós menjar, gaudim d'una vista relaxant vista i reposem a l'ombra de les palmeres abans de sortir cap a la nostra següent destinació, el mercat de peix del port. Una altra experiència impactant difícil d'oblidar: la platja plena de venedors que esperen l'arribada de les piragües dels pescadors, les petites parades gairebé cobertes per refugiar-se del fort sol, gent per tot arreu que ens ofereix peix i l'Hortensia regatejant els preus i comprant per menys de la meitat del preu inicial. Paguem 2000 CFA (3 euros) a una dona que no s'havia separat de nosaltres des del principi, perquè netegi el peix que hem comprat i ens adreça cap a la parada on altres dones s'encarreguen de netejar-lo. Després comprem gel per cobrir el peix a la nostra petita nevera portàtil i tornem a casa després d'haver fet la comprada de peix, ben fresc.
Diumenge, 1 de desembre del 2024
Illa de Gorée
Les noies han decidit visitar avui la petita illa de Gorée, a 20 minuts amb ferri de Dakar i que és Patrimoni Mundial de la UNESCO. Mentre passegen pels pintorescs carrers de l'illa, lliures de cotxes i flanquejats per bells edificis colonials, s'empapen de la història d'aquest estratègic indret, tristament marcada pel comerç d'esclaus des del 1536 al 1848, any en què els francesos el van abolir. La casa dels esclaus és l'edifici més antic de l'illa i el més impactant; construït a la dècada del 1780, la casa, convertida en museu, recorda avui l'horror del passat. Té dues plantes, amb una doble escalinata corbada que puja al primer pis, on vivien els propietaris, mentre que a les petites cel·les de la planta baixa, gairebé sense llum, es és on eren reclosos els homes, dones i nens que serien arrabassats per sempre de la seva terra. Una porta de no retorn connecta directament les cel·les tenebroses amb el mar. Per allà embarcaven els esclaus, amb grillons amb boles de ferro als peus, perquè no sobrevisquessin si decidien intentar escapar-se llençant-se al mar infectat de taurons. L'illa acull una dinàmica comunitat artística i per tot arreu hi ha pintures, talles i escultures úniques dels artistes locals. Acabada la visita, van dinar en un dels restaurants que hi ha al costat de la petita platja on arriba el ferri i van tornar a casa, just a temps per descobrir tot el procés de preparació de la venda dels pollastres. Les dones s'encarreguen de tot, tret de sacrificar-los, perquè, segons les creences, les dones han de donar vida i no treure-la. És per això que paguen a un home perquè els degolli, amb l'ajuda de diversos nens que els hi acosten; el nen més gran i fins i tot l'ajuda amb el ganivet. Un cop morts, els escalden per poder-los plomar, i els treuen les vísceres, el cap i les potes que serviran de menjar per als porcs; després els renten i els congelen dins de bosses, a l'espera de portar-los demà a l'hotel de Thiés, que els compra.
Dilluns, 2 de desembre del 2024
Retorn al treball
Després de la desconnexió del cap de setmana, tornem mans a la feina amb els nostres quefers. Divendres passat, al dispensari van anunciar que aquesta setmana les nostres doctores passarien consulta i la sala d'espera s'omple de pacients que volen que els visitin, ja que normalment només visiten llevadores i infermeres. No han d'atendre res greu: bastantes cures de ferides, alguna fent servir l'efectiva i barata tècnica del sucre, com ja va fer Enry en el viatge anterior. Cristina i Sara passen el matí escrivint i retallant els noms dels infants per enganxar-los a les seves taules, ara que ja estan repartits en les dues classes, una cop incorporada la nova professora. Josep continua programant sense descans i jo acompanyo en Raymond a Thiés per lliurar els pollastres a l'hotel; el propietari de l'hotel és un espanyol amic d'Hortensia. Descarreguem els 100 pollastres congelats i passem per l'oficina a cobrar la factura que puja a 325.000 CFA (500 euros), i amb això posem punt i final a tot el procés de la cria. Aprofitem per fer compres per a la casa de la congregació i per a l'associació de dones; ens aturem en diverses botigues per comprar fruita, un sac de 25 quilos d'arròs, sis garrafes d'oli per fer els sabons i cinc sacs de pinso per alimentar la nova tongada de pollets. Amb tot això i més, tornem cap a casa, amb la vella furgoneta d'Hortensia més carregada que a l'anada. Havent dinat vaig a mirar les cebes plantades ahir i descobreixo que la majoria han desaparegut, suposo que perquè una espècie d'esquirol que corre per aquí se les ha menjades; encara sort que el planter és molt abundant i les podem replantar, aquesta vegada posant-hi les branques amb punxes de la poda dels llimoners perquè serveixin de protecció. Després Rosalía farà una exploració a les germanes que tenen problemes de salut, a la seva casa, i Cristina i jo l'acompanyem i comencem a podar els nombrosos arbres fruiters que tenen al seu jardí, després d'assegurar-nos que el seu gos està tancat. Al cap d'un any sense ningú que els podi, tornen a necessitar una retallada; mirarem d'avançar tot el que puguem els dies que ens queden.
Dimarts, 3 de desembre de 2024
Desafiament a l'escola
La professora de segon no ha vingut i Sara i Cristina s'han fet càrrec dels 62 alumnes, amb moltes dificultats i fins i tot quedant-se sense veu. No tenen l'autoritat dels mestres titulars, que amb un simple crit de ehhhh, amanseixen les petites feres, i retornen la classe al silenci més absolut. Elles cridaven i intentaven que fessin algunes sumes i restes, sense gaire d'èxit, mentre creixia la seva sensació d'impotència. En adonar-se que els dimarts hi ha també classe a la tarda, han volgut presentar la seva dimissió, però després de l'esbarjo ha aparegut la professora per rescatar-les del seu petit infern. Jo m'havia quedat amb Jana per començar a preparar l'hort de les dones i podar els petits arbres, per després reunir-me amb Josep al col·legi i ajudar-lo en la programació, però a l'hora del pati, les nostres professores improvisades, a més de fer-nos partícips del seu esgotador matí, ens han explicat que tenien dues nenes, una amb una ferida en un peu i una altra amb molts granets en un braç, que potser seria convenient que les visitessin les nostres doctores; així que les acompanyo fins al dispensari. Tornem amb la ferida del peu desinfectada i tapada perquè no s'hi posi sorra i amb tres pastilles antihistamíniques perquè la nena dels granets en prengui una cada nit. Quan arribem a la classe, desenes d'infants m'assenyalen petites ferides per poder anar també al dispensari i al final me n'emporto dos més. Al dispensari han atès sobretot bebès i criatures petites; alguns amb infeccions greus a la pell que requereixen un tractament antibiòtic i cures periòdiques, sobretot un bebè d'un any que té una mà molt inflada, segurament a causa d'alguna cosa que es degué clavar i que s'ha infectat. Després de la cura, l'esperen dijous per veure com ha evolucionat i valorar si han de punxar perquè surti el pus acumulat. A la tarda hem quedat amb Hortensia; el seu cotxe està davant de la nostra casa i decidim agafar-lo per a acostar-nos-hi, però quedem encallades a la sorra del camí; encara sort que apareix l'Ibraim per rescatar-nos. Hortensia ens acompanya al taller d'un sastre que ella coneix perquè la Rosalía li vol encarregar dues bates de feina perquè les faci amb les acolorides teles que va comprar l'altre dia. Per 8000 CFA (12 euros), les tindrà enllestides dijous. D'allí, tornem a visitar el pacient de la insuficiència cardíaca i encara que, a la segona visita, després de començar a prendre les pastilles que li van donar, va notar una millora, ara l'estat de salut torna a ser preocupant. Tornem passejant, entre estampes d'infants jugant i gent separant els cacauets de les muntanyes seques de l'última collita. Prop del col·legi trobem altre cop l'Ibraim, davant de casa seva, i ens presenta alguns dels seus germans, que venen el famós i ric cafè Touba.
Dimecres, 4 de desembre del 2024
Excursió a Peleo
El passeig matinal s'ha allargat més del que havíem previst, descobrint nous camins, i després de l'esmorzar ens incorporem amb energia renovada als nostres llocs. Mentre treballem a l'escola, rebem la visita de tres militars espanyols que venen a saludar l'Hortensia i a conèixer els seus projectes, tot fent un parèntesi en la seva missió d'entrenament dels cossos especials senegalesos. El matí passa ràpidament entre pantalles d'ordinador i classes, a l'escola, i entre pacients al dispensari, sense res a destacar. Ahir a la nit, contra tot pronòstic i malgrat que estem en l'estació seca, va ploure una mica, i aquest matí, durant el passeig, també ens han caigut quatre gotes i el jersei no ens feia gens ni mica de nosa. Com que continua ennuvolat i no fa tanta calor, decidim anar a visitar la finca de Peleo, on Henry, l'alcalde, conrea tota mena de fruites, sobretot papaies. Ens ensenya, amb gran il·lusió, el terreny, els arbres, la casa que està construint i el viver, i ens explica el seu projecte de formació de joves del poble perquè segueixin el seu exemple i puguin viure del conreu ecològic i no es plantegin haver d'emigrar a la somiada i inhòspita Europa. Coneixem també a Carmen, una burgalesa que ha aconseguit diverses subvencions per construir el pou amb el qual pot regar i un centre de transformació de productes locals on estan començant a produir melmelada de papaia i sucs de diverses fruites i de moringa, i on tenen previst produir també oli de cacauet. Del divendres al diumenge celebren una fira de Nadal a Thiés i hi participaran venent els seus productes. Com que la nit ja s'acosta, ens acomiadem i quedem que tornaren a veure'ns divendres a la tarda la fira, i reprenem el camí de tornada a pas lleuger fugint de la nit i de la pluja feble.
Dijous, 5 de desembre del 2024
Treballs manuals
Al dispensari no paren de fer cures de ferides força lletges, diagnosticar otitis i confirmar embarassos, però no han vingut els pacients que esperaven per valorar-ne l'evolució, entre ells el bebè amb la mà inflada que van visitar el dimarts. A l'escola, ja preparen les classes de cara a Nadal i per a la jornada de portes obertes del proper dia 20, i ens han demanat ajuda per decorar-les, així que ens emportem deures a casa per ocupar les nostres escasses estones lliures. Havent dinat anem a buscar les bates de Rosalía a casa del sastre, però encara no les ha acabades perquè va entendre que passaríem demà. Aprofiten per explorar-ho perquè tampoc no té gaire bona salut i continuem visitant més malalts acompanyades d'Hortensia. La programació informàtica no és una tasca fàcil i malgrat que en Josep hi dedica totes les hores que pot, hem decidit que la implementació del programa comptable haurà d'esperar fins a la propera visita, per evitar acabar-ho amb presses i no tenir temps suficient d'explicar com funciona i realitzar la formació pertinent. Paral·lelament, anem introduint totes les dades necessàries sobre els 330 alumnes, els professors i altres treballadors, despeses i ingressos. La connexió a Internet no és gaire bona, a estones excessivament lenta i, en el pitjor dels casos, ni tan sols no aconseguim connectar-nos. El nostre informàtic ha estat valorant opcions per aconseguir un millor servei i creu que es podria fer servir Internet per satèl·lit, i que fent una petita inversió inicial per comprar i instal·lar les antenes, els oferiria la possibilitat de gaudir d'Internet il·limitada a l'escola, a la casa de voluntaris, a la casa de la congregació i al dispensari per uns 40 euros al mes. A Hortensia li sembla una idea fantàstica i no veu el moment d'oblidar-se de les contínues recàrregues de les tres targetes prepagament que ara tenen.
Divendres, 6 de desembre del 2024
Darrera jornada a l'escola i al dispensari
Fem front a la nostra darrera jornada a l'escola i el dispensari amb la sensació d'una lluita contrarellotge encoratjant el nostre esforç i intentant avançar en les nostres tasques tant com ens sigui possible. A primera hora visitem les dones que fan les cremes i sabons a partir de plantes medicinals i abans de menjar venen a acomiadar-se el grup de militars espanyols que tornen avui a Madrid, una vegada completada la seva missió. Han volgut oferir a Hortensia els medicaments i el material d'oficina que els han sobrat, a més d'un donatiu amb els diners senegalesos que els han queda. Tot serà de gran utilitat en el col·legi i en el dispensari i Hortensia l'accepta amb alegria i jovialitat. Avui també toca vacunació a l'escola i arriben diverses infermeres que van injectant la vacuna de la rubèola i altres malalties, classe per classe. A la tarda teníem pensat anar a Thiés, però el nostre minibús és al taller des de les nou i no torna fins a la nit, així que hem de deixar les darreres compres i la visita a la fira de Nadal per demà, aprofitant les hores del vespre per acabar de decorar l'escola amb les garlandes que hem preparat amb tanta dedicació i una gran il·lusió, i quedem gratament satisfets del resultat final.
Dissabte, 7 de desembre del 2024
Darreres hores
Al final Ibraim ens ve a buscar cap a les nou, per portar-nos al mercat artesanal de Thiés. Pel camí, ens atura la policia (aquesta escena em sona de l'any passat), Ibraim ens demana bitllets petits i baixa, però torna amb una multa a la mà, un altre cop perquè porta el parabrisa trencat, que un any després continua amb les mateixes esquerdes. El policia demanava massa (5000 CFA) si es volia estalviar la sanció, i el nostre xofer va preferir recollir la multa. Li donem un bitllet de deu mil, que em sembla recordar que va ser l'import que vam pagar l'última vegada, i mentre ens deixa recorrent el mercat artesanal, ell torna al taller perquè li acabin d'arreglar la porta corredissa, que continua espatllada, malgrat que ahir va passar tot el dia en mans del mecànic. Torna a recollir-nos, amb la porta finalment arreglada, i buscarem un amic seu perquè l'ajudi a intentar rebaixar l'import de la multa. Ens acostem a la comissaria i després de diverses gestions aconsegueixen rebaixar-la a la meitat; finalment només pagarem sis mil, més dues mil per les gestions que cobra el seu amic. Tornant cap a casa, passem per unes noces musulmanes, a les quals Ibraim havia d'anar a les deu, per preparar la música, que després punxarà durant la celebració. Arribem a la una i mentre espera a algú, fem algunes fotos amb els infants que s'acosten a saludar els tubabs (que és així com ens anomenen als blancs). Com que es fa tard, ens porta fins a casa, on ens espera Hortensia al costat de l'Enry i la Mari Ángeles, una altra metgessa de família, molt amiga seva, que ha vingut a visitar-la, abans de tornar a Espanya, via Madrid, després d'una setmana molt intensa, exercint d'anestesista improvisada a Dakar, on, juntament amb el seu equip de nou metges més, han operat més de 270 cataractes. A les cinc Ibraim ens torna a buscar per portar-nos a l'aeroport, posant fi així a aquestes dues setmanes meravelloses en les quals ens hem submergit completament en la vida senegalesa. Ens n'anem amb el cor content per la increïble experiència viscuda i alhora trist pels somriures que deixem enrere. Trobarem a faltar l'Hortensia, la seva vitalitat contagiosa i els seus incansables passos encaminats a la prosperitat dels seus veïns, tot anhelant que arribi el moment de la nostra propera visita, en un futur no gaire llunyà.
